dimarts, 16 de maig de 2017

Primavera a l'espera

Primavera a l'espera
de les llums totals,
de les nits amb estrelles
i albades matinals.

Perfumats els camps,
i a boscos i a arbredes
borrons i poncelles
ja esclatats!

divendres, 31 de març de 2017

Festa d'alçada a l'Escola Pepa Colomer









Una escola que vibra

Emoció continguda,
referència al passat
d'una vida beneïda pels aires
i l'amor per volar.     

A una escola que vibra
arrelada al futur
i la mirada dipositada
a l'experiència i l'art.

Avions, violoncels i violins,
balanceig entre simfonies
sota el cel de migdia
a un pati ple de vida
i la presència estimada
de la filla Montserrat,
que somriu i explica
que la Mari Pepa contenta 
des de dalt ens mira...








Volies volar

Volies volar,
eres petita
i volies volar.

El teu món 
va ser el cel,
els núvols 
i els vents.
La teva vida,
pistes i avions,
la teva casa,
el nostre aeroport.
El teu desig,
ser dona-pilot
i el teu gran amor
el run-run del motor.

Volies volar,
eres petita 
i volies volar.

Vas aprendre de pressa,
no et va costar pilotar
i volies transmetre
la passió de viatjar.
Primera mestra de vol,
aviadora pionera,
dels aires aventurera
i lluitadora a la guerra.

Volies volar,
eres petita
i volies volar.

Marxares a Anglaterra
sense oblidar les albades,
els blaus més purs,
els paisatges de l'aire
i el sol serè quan fuig.
Tampoc al Prat t'oblidem,
ens agrada parlar de tu,
la primera de la Història
que va pilotar aeronaus.

Volies volar,
eres petita
i volies volar.



dimecres, 15 de febrer de 2017

Volar sense ales

Volar sense ales,
aspirar lletres, exhalar mots,
ficar la mà a un cistell de cireres,
estimbar-te a un camp de flors...

Viure de passeig pel temps,
viure navegant per l'espai,
contemplar una vesprada
des del balcó, des d'una platja,
des del terrat amb el gat,
des de la lluna blanca vora mar.

Ser astronauta,
ser mariner
o pintor d'estels,
ser fum perfumat
al voltant de la taula,
regalar so a un alè,
sentir la remor 
d'un antic record,
i fer-lo paraula.

Tot això va contestar
un poeta amb veu callada
-entre silencis i mots-
quan algú li va preguntar
pel secret del seu poemar,
pels misteris del vers
i l'essència de la poesia
que esdevé encara ara 
viva, viva dia a dia.

dimarts, 14 de febrer de 2017

dilluns, 6 de febrer de 2017

Un any de poemes

ELS MESOS DE L’ANY
1. Gener
Gener llarg,
dens, ple, serè,
seu de tots els inicis,
porta d'entrada a un any
que neix amb empenta i afany
i va creixent als fulls del calendari.

Alimenta les agendes, emmarca els projectes entre les albades clares
i les nits més fosques
que es desfan de matinada.

Fruites vermelles d'hivern.
La primera flor a l'ametller.
Els verds més insistents
als pins, avets, cedres i xiprers. I aglans, i taronges i olives,

i les vinyes adormides
a caprici de l'oratge i del fred.
Tempestes, llums estel·lars,
lluna altiva, petita, creixent
a un cel negre de diamants incrustats
que fan de la neu un paradís solemne i blanc.

2.Febrer
S'anima la llum,
són clares les albades
i les foscors de l'hivern van quedant oblidades.

És curt aquest mes,
i cada quatre anys
ens regala una jornada.

Preparem les disfresses, retallem capes i espases
i si sortim al camp,
veiem les muntanyes blanques.

3. Març
Diuen que ens porta vents,
diuen que esvalota els cels,
que ens canvia de sobte el temps i que fa esclatar poncelles i flors per omplir els camps de colors.

Obre la porta a la primavera,
i a voltes ens regala
vacances una setmana sencera
a l’aixopluc de la lluna plena.
Un raig de sol escalfa el gel,
salten les aigües més transparents, corren i bramen i esquitxen,
celebren l’inici festiu del desgel.
4. Abril
Fa olor de plugim
té color de llegenda, fa so de primavera
i verd gust de gespa.

S'omple el camp a l'abril, s'omple d'aigua i de vida, s'omple la ciutat de llibres, s'omple el món de fantasia.
S'escurça la nit,
creix un poc cada dia el dia.
I un sobtat raig de sol a migdia ens bressola amb plaer i alegria.

5. Maig
Garlandes de flors, roses de mil colors, el blat ja germina
i la Terra s'enjardina.

És el mes que al cel pinta
els rosats de l'albada,
els blaus, els núvols blancs,
i tots els gradients a la vesprada.

Papallones i totes les aromes omplen l'aire intens al maig per acaronar aigües de rierols, del desgel i de les fonts.
Les que s'amaguen al bosc, les que animen a les fades per jugar amb la lluna i el sol i a ballar antigues rondalles.
6. Juny
Cau d'esclats, espurnes i flaires. Ens regala excel•lència al mar, ens regala blaus serens al cel, ens regala lluminoses matinades, flors de colors inversemblants
i fruites de dolçor inusitada.
És el mes de focs i grans sopars,
és el mes dels coets i les garlandes, és el mes que ens ofereix
nits màgiques a la llum dels estels.

Flairem als camps
tots els verds,
i als mapes dels camins viatges cap a l'infinit...

7. Juliol
Ens saluda juliol
amb una càlida abraçada, perfum de gessamí
i ganes de prendre orxata.

L'omplirem de passejades, de somnis vora mar,
de lectures i converses sense rellotges ni miralls.

Cercarem la transparència a l'aigua i noms al mapa estel·lar,
camins de ronda poc transitats
i pel•lis noves per festejar.
Contemplarem la parra al jardí, veurem com s'infla el raïm,
fruirem d'alguna passatgera tempesta i ens banyarem amb llum taronja

d'un capvespre que esdevé ja nit...
8. Agost
Envernissa el sol la vida, és l'agost un tel sedós que gronxa amb alegria el temps subtil i preciós.
Ple d'hores vora mar
per jugar amb les onades,
veure núvols amb mil cares
i passejar pel bosc
contemplant raigs entre les branques mentre fugen les vacances.

Ai! Estiu tarambana!
Ai, estiu poderós!
Ai, amic de l’ànima...
Queda ́t amb mi alguna setmana!
9. Setembre
Flueix setembre
lluint matins de canvi,
quan són les brises confortables i es fan més curtes les tardes.

Vull pluja abundant
i ruixats a les muntanyes, vull dies de llum clara,
vull dies per gaudir al camp de llargues passejades,
de veremar el raïm
fent festa a les vinyes, d'acomiadar la calor
i somiar rere els vidres.

Vull viure molts setembres per tal d'estrenar projectes...
10. Octubre
Ens amara octubre. Vestit de boires
i fang recent,
vestit de pluges

i fulles al vent. Entre llums tristes i vespres de mel, nous, carbasses
i nits d'estels.

Arriba de sobte
amb veus al vent, carregat de monotonia i promeses d'hivern.

De temps que canvia, de tons de vi i vermells, daurats, torrats i ocres i albades d'argent.
De llenya seca i foc, núvols viatgers al cel
i vius regals del bosc: cireretes d'arboç i bolets.

Ens amara octubre
amb ales de temps, cançons de tardor,
cor de seda, ambre i plor, gust de pinyó i ametlla

i flaire d'abundor.
11. Novembre
Mirem la lluna
sota la foscor
ara ja crescuda.
I volem un bany de bosc i tirar llenya al foc,

volar amb les guspires, teixir tots els colors
amb llanes fines
per estrenar les tremolines del fred incipient...

Recordar l'aroma
dels crisantems,
gaudir al pas amb les fulles
que van caient,
i fruir de l'aire que a voltes és vent. Recolzar l'esguard
als núvols que es gesten,
esperar que plogui
per llegir i llegir i llegir.

Fer de la tardor,
ara ja madura,
un paradís de tons
com fa la natura.
Pintar i escriure,
jugar amb els mots, envernissar els dies
amb els llampecs de vida...


12. Desembre
Llueixes, desembre,
la més gran lluminària
entre el fred, la tos i la febre de la subtil aventura diària.

Llueixes sortida
al laberint de l'any,
ets el mes de les llaçades,
els àpats de luxe i les nadales.

Rondes al final dels calendaris, esgotes agendes i dietaris,
ets un brollador de purpurina per daurar l'alegria de la fira.

Llueixes, desembre, barret estel·lar, celístia hivernal, poms de grèvol
amb cel•lofana,
vesc i galzeran
entre pinyes i postals, fred polar,

amenaça de nevada, la nit més llarga,
i la festa de Nadal, la de cada ovella,

al seu corral. 


DOTZE POEMES PUBLICATS A BARÇAKIDS
gener2017

En braços de l'aire

M'aixeco en braços de l'aire,
levito sobre el món,
em sento ploma lleugera
quan respiro amb tot el cos.

I el blau del cel em xucla,
els arbres verds i grocs
són ara els meus colors
mentre el sol m'il•lumina el vol.

Navego amb vela blanca
per la llum més brillant
i em bressola la vida 
dins un vaixell de mots...



diumenge, 5 de febrer de 2017

És la llum




És la llum,
són els núvols 
i les ventades
les gúbies que esculpeixen
de bon matí el nostre cel.

I el sol, 
l'envernissa amb colors.