dijous, 27 d’octubre de 2005

Esclata


Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.

És un gra de raïm?
És un gra de magrana?
És el suc del fruit
que t’empasses amb gana!

Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.

Conillet

Conillet


T’agraden les pastanagues?
T’agrada el seu gust dolcet?
Claves allà les teves dents
perquè no et creixin eternament.

Et dius a casa nostra conillet
i ets rabbit en anglès.
No necessites abric pel fred
que la natura ja te’l ha ofert.

Ets flonjo i tou,
silenciós et mous,
conillet et dius,
conillet com vius!

Poema d'amor a un llibre

POEMA D'AMOR A UN LLIBRE


Als teus fulls hi ha la natura,
i els teus peus han trepitjat
els camins de la cultura.

Si pugues, t’abraçaria
i un ventet del teu alè
el cervell em guariria.

Tens la veu que m’acarona,
i quan parles la dolçor
em du al cor l’enhorabona.

No t’amaguis entre els altres,
que el teu flaire ja m’arriba,
jo conec la teva vida
i t’estimo pels fulls plens
de tristor, llum o alegria,
de tresors i de secrets,
de savieses d’altres temps...

De colònies

De colònies

Sorpresa, emoció,
quatre crits i una rialla...
de colònies la canalla.

No hi ha mare
ni hi ha pare,
és la "senyo" la que mana...

Jocs, cançons
i macarrons,
la gorra a tota hora
i de nit...
mil llums per fora.

Tres tigres

Tres tigres


La mare i el fill
passegen tranquils
lluint amb estil
uns aires felins.


Creuen el camí
mirant cap aquí
i entra a l'escena
un altre exemplar
que els hi és familiar.


Tres tigres tranquils,
tridimensionals
lleugers
i tribals,
trampolins
reflectants,
traginers
ancestrals
de llums orientals.

dimecres, 26 d’octubre de 2005

Cançó de tardor



Heu fet ja la verema?
La vinya no té raïm,
és el most a la bodega
i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?
Anem a arreplegar castanyes?
Busquem pinyons i ametlles,
que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,
cremarem la llenya seca;
necessitem caliu a prop,
que aviat s’amaga el sol.

Boletaires



Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.



Fruir

Fruir

Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.

Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...

Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.



He buscat la castanyera

He buscat la castanyera,
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.

Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps,
només queda entre els núvols
aquell fum i un suau alè
de torrar castanyes velles
i el record d’un fred serè.

He buscat la castanyera
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps…

Les onades de la mar

Les onades de la mar
ara esquitxen,
ara esquitxen,
les onades de la mar
ara esquitxen i se'n van.

Un raig de sol



Un raig de sol al bosc

il·lumina la tardor,
fa d'or les fulles seques
i es baralla amb la foscor.

Fulles seques



Fulles seques hi ha per terra,

i a les branques un ocell;
és tardor a la fageda,
els núvols tapen el cel.

La magrana



M'agrada la magrana,

i la menjo si està sana.
És una fruita amb corona,
gustosa i molt bona.

dimarts, 25 d’octubre de 2005

Rovelló



T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.

T’amagues
fins que et vinc a descobrir.

Sota el sol
o amb la foscor
has sortit a la tardor
ets un tresor
regal del bosc,
ets un diamant
torrat al plat.

T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.

T’amagues
fins que et vinc a descobrir.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
la olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins que ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.

El raïm més dolç

És el raïm més dolç,
de la vinya més preuada,
ha pres el sol d’estiu
i del hivern, la gebrada.

De nit al cel, l’estelada
i de dia llum fins la vesprada;
cada gra ja a punt d’esclatar…
Si plou ara, tots a tremolar,
doncs no convé l’aigua
abans de veremar.

Provem el raïm més dolç
de la vinya més preuada,
que d’aquí a una temporada
serà vi, vinagre o cava.

Camagroc, camagrocs


La teva perspectiva inferior
em delata ta presència,
veig quan pujo sender amunt per la pineda
que sembles un bolet de passarel·la,
que vesteixes el teu peu amb groc del sol,
que creixes esvelt per sobre de l’herba,
que la molsa comparteix amb tu la terra...


I, ironies del nostre bosc,
et camufles de seguida
com si fossis una fulla o una pinya,
dissimulant sota un barret cobert de fosc,
acompanyant a tots els altres camagrocs.