dilluns, 18 de juny de 2007

L'escarabat de Sant Joan


Pobre escarabat pelut de la revetlla!

T’espantaran les piules, els coets i les bengales

quan passegis feliç pel pericó...


Brindarem els humans amb cava

mentre aguantem la coca amb l’altre mà

ignorant l’esdevenir de l’escarabat de Sant Joan,

ignorant la sort que el destí a tots ens oferirà.

Revetlla


Foragita el vent ja la tempesta,

marxen els llamps aquest vespre

fins que es fa de nit i surt la lluna

per ensumar les flaires florals

i aquella olor calent de la revetlla.


I comença així la festa,

cremen els trastos a la foguera,

envaeixen els coets amb llums la nit

i atorga el fum fantasmes a l’atmosfera.

dijous, 14 de juny de 2007

Solstici d'estiu

Particular canvi climàtic
que cada any arriba automàtic.
Escurça les nits
i empeny collites.
Allarga els dies
de llums infinites.

dimecres, 13 de juny de 2007

Flor de Sant Joan




Grocs els pètals,
grocs els estams
per competir
amb el sol i els seus raigs:
és la flor de Sant Joan

dimarts, 12 de juny de 2007

Estrenar una estació

L'eclíptica declinada escurça
la nit més plena de màgia
mentre el solstici d'estiu
ens devora els vells arxius.


Estrenar una estació
que retorna cada any,
que ens col·loca a les vacances,
que avança les albades,
que fa renéixer l'abundor,
que ens omple el dia a dia
de sucre, canyella i salabror...


Estrenar una estació.

Avança el temps

Avança el temps,
fa drecera,

ens catapulta amb dolçor
cap els dies de més calor.

I oblidem el fred d'hivern,
les albades congelades,
les serralades totes blanques
i aquelles nits de gran foscor.


Ens obre les finestres,
ens fica a casa el sol rogent,
fruita madura a sobre la taula,
i nits de lluna fins el tard.

Mapa de llum/ Revetlla de Sant Joan

Veure com daura el cel un raig de lluna,
veure com traspassa el finestral
perquè ens il·lumini
la revetlla de Sant Joan.

Pinten els estels
aquell mapa de llum,
puntes fines al cel
teixides per l'astronomia.

I ja només ens cal
girar el cap a dalt.

dilluns, 11 de juny de 2007

Nit de Sant Joan

Coca de pinyons
per a minyones i minyons,
coets cap el cel
sota mil estels.

I una gran foguera
que aquesta nit tot ho crema:
els estris roïns, la fusta més vella
i les últimes hores de la primavera.

diumenge, 10 de juny de 2007

Blau

Blau, blue, bleu, blau,
azul, azulete, azulado,
blavós, blavenc, blauet...

T’emblaveixes la mirada,
quan la llences cap al cel,
cap al mar,
a l’horitzó de la Cerdanya una tarda molt, molt clara,
a les rajoles d’un claustre de Portugal
o a la transparència d’una nit d’estiu esbojarrada.

Verd

És el color de l'abundor,
de les falgueres a les obagues,
dels estanys mirall de la molsa del voltant,
dels baladres amples i florits
i els xiprers que creixen cap a munt
i les vinyes a l'estiu,
amb el raïm inflant-se a cada gotim,
i les nous que et taquen els dits,
i les figues sense obrir,
i la selva humida, seu de totes les foscors .

Les fulles lletges de l'enciam per fer una sopa
i els pèsols entre la sèpia de la cassola,
les tifes de vaca als camins
i les espigues de blat a la Segarra el mes de maig
quan onegen al vent sota els castells.

I el verd que envolta les roselles
i les malves i la ginesta i el gessamí
i les cases que tenen gespa al jardí.

Gris


El borrissol del pingüí acabat de néixer,
la tarda improductiva d’un diumenge,
l’asfalt de l’autopista de la costa cada albada,
la carta escrita a llapis fa quatre anys,
el fum escàs d’un foc que ja s’apaga,
el marc d’un mirall vell de butxaca,
l'aleta del dofí entre l'escuma,
i els bronquis del que fuma.


Brut, plom, plata,
acer i titani,
negre esvaït,
blanc envellit.

Del gris, tota la gamma.


Color cirera

És uncolor de primavera,
és el color de la cirera.
Arracades per a princeses,
pell turgent, aroma dolça.

Granat, vi,
el color de la cirera,
vermell enfosquit,
tresor pedra rubí.

Malva, fúcsia, violeta lila i rosa...


Desperten flors a diari
per justificar un mots
que són al diccionari
i bategen els colors.

Malva, fúcsia,
violeta, lila i rosa...

Desperten flors a diari.

Groc


L’estiu pinta de groc
els camps de blat a la plana,
les espigues es deixen daurar
pels raigs lluminosos de la tarda.

I quan es sol es cansa,
devé aquell groc taronja,
per a enfocar una nit que neix
feta transparència cada vespre.