Ha sortit la lluna aquesta nit
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.
Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.
D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.
I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada