dimecres, 28 de novembre de 2007

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

dimarts, 27 de novembre de 2007

Volen totes les fulles

Volen totes les fulles,
fan catifa i remolí,
ballen amb la tramuntana,
són ales grogues per fugir.


S’embruta tot el terra,
queden les branques al descobert
transparent roman el cel
quan el vespre instaura el fred.


Ombres i siluetes
emmarquen el blau intens
que llueix al firmament
en aparèixer el primer estel.


dilluns, 26 de novembre de 2007

dimecres, 14 de novembre de 2007

dimarts, 13 de novembre de 2007

Un dia espès

S'ha aixecat el dia espès
amb un matí de llum parca
i una boira alta i pesant

que omple totes les hores,
que bressola el gris del cap,

que esmicola les rialles,
les aiguabarreja amb rictus de por
,
i que trenca amb minuts tristos
les alegries i l'humor.


Entela les idees
i enfosqueix la claror.




*

diumenge, 11 de novembre de 2007

A mestres, bibliotecàries, monitors i poetes

Us agraeixo les mostres de suport, i us convido a que doneu vida als meus poemes.
He rebut suggeriments respecte a que jo mateixa faci les recomanacions per edats, etapes o cicles; em sembla, però, que vosaltres podeu valorar millor les adequades aplicacions per dos motius:
a) Hi ha molts poemes que són polivalents, i que son aplicables a nivells/edats diversos tot adaptant-t'hi la metodologia pertinent en funció de les capacitats i/o expectatives dels nens i les nenes.

b) Una gamma ofertada variada i multitemàtica pot induir a copsar el valor lúdic de la poesia, que mai pot ser una imposició sinó una font de plaer intel·lectual.


Moltes gràcies,

Isabel

dimarts, 6 de novembre de 2007

Tots els somnis



Cada raig de llum de lluna,

cada ventada d'aire fred,
cada nit amb núvols d'escuma
donen vida a un món d'estels.

Hi circulen tots els somnis
per les vies del firmament,
busquen caus fantàstics
farcits de joies, antulls i anhels.

Hi circulen tots els somnis.




La somnolència

La somnolència és la reina
d'un temps fet de tardor,
tenyit cada vesprada per la pena
d'acomiadar la llum del sol.

Els colors devenen tristos,
oblidem l'estiu de cop
i entrem a viure hores
marcades per la foscor.

Els boscos es perfumen
amb la flaire d'humitat
i les vinyes maquillen
els pàmpols troquel·lats.

Vermells cremats i taronges
batallen per dominar
la natura endormiscada
que rebrà aviat gelades.

I badallem amb l'angúnia a l'alè
i el temps mandròs a les butxaques
mentre el vent aixeca al carrer
remolins de fulles seques.

No sabrem fins l'any que ve
si viurem el suficient
per comprobar el nivell de fred
que ens durà a la pell aquest hivern.

Repetim cada temporada
els comentaris estacionals
com si fos novetat inesperada
el canvi que el clima ens depara.



Intentem dissimular
la somnolència que ens ataca
obrint els ulls sense parpellejar
com titelles mileuristes del quotidià.









És novembre

És el rei de la tardor
és el mes que ens porta el fred,
és el vent que mou content
les fulles de tots els arbres.

És novembre,
cel d'estels quan dorm la llum cansada.
És novembre,
cau del sol que neix tard cada albada.
És novembre,
seu de les cascades pigmentades.
És novembre,
testimoni de les primeres nevades.


Quan dormen els colors

He pintat de blau el cel,
he pintat la lluna blanca
he pintat d'or els estels
i el cor pren color vermell.

Quan dormen els colors
o la llum se'n va i marxa
la foscor pinta de negre
tot l'espai al voltant nostre.




Ha fugit la llum d'estiu

Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre
amb la llar de foc, fum i caliu
per preparar-nos el desembre.

Ens regala fulles mortes,
ens porta mandra i fred,
arrauleix al cau les bèsties
i fa giragonses amb el temps.

Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre...