dijous, 31 de gener de 2008

Cauen

Cauen gotes de colors
cauen sobre els mots,
a cada lletra, a cada so
ha reeixit un to.
*
A poc a poc
tot ho pinten els colors.
Fins que una pluja celestial
fa la neteja més bestial.
*
I s'esvaeixen els colors,
tot tendeix a la grisor.
Sense energia,
amb molta por...
*

dimecres, 30 de gener de 2008

Et rebem, febrer

Fora el primer full del calendari.
Comença ja a córrer l’any
cap el magatzem del què ha passat
i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer
amb intenció d’existència lluminosa.
Rebem el mes més curt de l’any
amb l’alegria de guanyar més cada dia
i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,
indecissió entre les nevades i el desgel,
i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromisos
amb dies que s’allarguen
manllevant moments a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,
el rebem, et rebem, febrer.

Pau





Quan la lluna esdevè argent

i els estels ens fan l’ullet

és de nit a casa nostra,

surt el sol cap a l’orient

i es pregunta molta gent

per l’ eterna resposta...


No és possible tenir pau,

si tots vivim sota el mateix sostre?




dimarts, 29 de gener de 2008

Diada de la pau. Els canons, de neu





Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.



Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.


Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.






El dia 30 de gener és el dia Escolar de la No Violència i la Pau.

Enguany fa 60 anys que van assassinar en Gandhi.

Un paradís






Siguis hutu, o tutsi, o afgà

o ciutadà americà,

palestí, jueu, xiïta, iranià o català,

ets un ésser humà.



Sols un graó per anar sempre enllà.



El teu territori, un paradís.

I el teu veí l'amfitrió exquisit.





dilluns, 28 de gener de 2008

A cada indret


A cada indret del Planeta,
a cada prat, a cada vall,
a tots els rius, als oceans,
al racó més amagat
hi ha vida per perdurar.

Equilibri sense conflictes,
mots d’harmonia,
respecte i art
per gestionar les utopies
des del desig a la realitat.
Amb el cap ben alt,
la veu calmada
i el cor en pau.

La tarda s'estira

La tarda s'estira,
el sol la il·lumina
una estona més cada dia.
S'acaba gener,
s'escapa fet vida
entre el rosa i el blanc
de l'ametller i sa florida.
La tarda s'estira.

divendres, 25 de gener de 2008

Mentre dormiten les feres

Som saltimbanquis les tecles,
sou domadors els dits,
és la pantalla guixeta,
fan de pallassos les lletres
i el conjunt sembla un circ.

Mentre dormiten les feres
nosaltres fem aquest escrit.

Sóc un raig





Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que, anant del groc torrat al roig,
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...








dijous, 24 de gener de 2008

Efímera


Efímera


Efímera, matinera i efímera.

Color, ales i vol.

Mira les herbes i les flors primeres

sota un cel de blaus i sol

que anuncia primavera.






*

dimarts, 22 de gener de 2008

Pregó del Rei Carnestoltes

Ja sóc arribat
a la vostra ciutat,
vinc per desbaratar
tanta malaurada seriositat.
*
Somieu amb coixins i matalassos
per ficar-hi els nassos,
somieu amb màgics boscos infinits
per contemplar el cel a les nits,
somieu amb fades extraordinàries
que us claven ales a les sandàlies
i amb els follets dels estels
que us renten al matí les dents...
*
I com que el dels somnis
és un món irreal,
nens i nenes de la ciutat,
feu de la festa el gran regne del ball
i deixeu-me que us digui
que aquesta vida és un gran sidral
fet de bombolles:
unes són de sucre. Les altres, de sal.
*

Que comenci el ball!

dissabte, 19 de gener de 2008

Enyorem

Mentre esperem en candeletes

que arribin aviat les orenetes,

fruïm d'aquestes quatre fulles

que esclaten al bulb del narcís.



Ensumem la flaire fugissera

dels sarments cremant de cop,

fum i flames de foc

sota els dolços calçots.



Enyorem una generosa pluja

que ompli les cascades i els pantans.

Enyorem olors de verd

i perfums de gessamí.

Enyorem les hores assolellades

que ens regala a posteriori la tempesta.

Enyorem les nits estelades

i les llums calidoscòpiques de primavera.

Enyorem els dies de vacances

que alliberen els rellotges

i fan de tot el temps, tot, seu d'aquell regne

en que mana la tria dels capricis i el caprici dels desigs,

que rescata els somnis d'aquell gran cabàs

etiquetat al món del Nopotser,

un gran planeta amb dos continents:

un de nom Aixoesimpossible i l'altre dit D'aixooblidatén.


divendres, 18 de gener de 2008

L'ordre fi

Un saltimbanqui era maldestre
i es distreia amb les lletres del paper,
capgirava consonants
i posava els signes travessers.



En veure'l un escriba clandestí
amb veu tempestuosa l'advertí:



-Para ja i fuig d'aquí!


Para ja i fuig d'aquí,
saltimbanqui matusser,
que li espantes al poeta l'ordre fi,
puig els mots volen calma i serenor
i les lletres demanen viure amb estil
al regne de l'equilibri, l'harmonia i correcció.


La flor de l'ametller









Ja neix la flor de l’ametller,
ja floreix quan s’acaba gener.

*

I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la gebrada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.

*

dimarts, 15 de gener de 2008

HIVERN







Les nits són llargues.

Mirem els estels

a través dels vidres,

que fora fa fred.


(amb la col·laboració de la classe dels peixos)




*

dilluns, 14 de gener de 2008

Festa de disfresses (Poema de Carnaval)









Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

dimecres, 9 de gener de 2008

Poema d'hivern

Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
d'una nova primavera, ja per fi.


*

Reneixen

Reneixen tots els mots,
alguns van en coet
d'altres en patinet
viatgen ràpids o lents
pels caps buits o plens.
*
Volen veure la llum,
volen sortir d'aquell llarg tancament.
*
Seran lletres que tapissen el paper,
faran poms inodors
sense tiges ni flors,
oh!, paraules, mots
que ens expliquen com gira el món
o històries de sirenes,
com s'amaguen els follets,
o perquè ens batega el cor.
*
Reneixen tots els mots.