dimarts, 30 de setembre de 2008

Mirades




Posted by Picasa

Gràcies

Van aquests mots

de quasi tots els colors


pels que heu votat el blog.


Poesiaula us ho agraeix moooooooolt

i us diu que ja ha guanyat un PREMI valuó$:


ELS VOSTRES VOTS

Transparència en blau

Posted by Picasa

dilluns, 29 de setembre de 2008

Punxes





Mecanismes de defensa,

estètica formal,
punxes i agulles per fiblar.


Posted by Picasa

Lactarius deliciosus




Tresor de les pinedes
sorpresa als camins,
bolet entre les herbes,
colors i aromes fins.


Escanejar el sòl amb la mirada
caminant amb un únic destí:
localitzar el valuós botí
per omplir la tardor de sentit,
i els sentits d'un gran delit.


Solemne és la troballa,
cada exemplar, espectacularment singular.
Localitzar-lo, una gesta aventurada
i apropiarme'l un entranyable ritual.


Sublim activitat
de concentració suprema,
abducció voluntària i induïda,
vareta màgica de la micològica crida
que m'acompassa amb la natura el ritme
i atorga sentit al meu boscós nomadisme.





divendres, 26 de setembre de 2008

Plou amb força




Plou amb força a la tardor,

plou i regna la foscor.



*

Amanita muscaria


Mirar i no tocar.

Amanita muscaria,
llar de follets.
Harmonia colorida.


dijous, 25 de setembre de 2008

Desig





Respirar l'aire de les muntanyes,
fruir dels verds als prats,
pasturar com ho fan les vaques,
saltar per camins i valls.

Dipositar lluny la mirada
buscant-ne l'horitzó,
ser element viu del paisatge
assaborint els seus colors.

I quan arribi el capvespre,
trobar un aixopluc allà a prop
per dormir somiant contents
que és ple d'indrets el món.










Gotes




Posted by Picasa

Finestres



Escenaris són les finestres,
veiem passar-hi llums:
de nit lluna i estrelles,
de dia, sol, núvols i fum.

I, cap a dins,
les cases prenen vida.
Els batecs són infinits.




I tot seguit, aquest poema en versió aranesa.
Traduït per l'Elisa Salomó




HIÈSTRES

Scenaris son es hièstres,
vedem passar-i lums:
de net lua e estèles
de dia, solei, brumes e hum.
E, tà laguens,
es cases prenen vida.
Es batècs son infinits.



*
Posted by Picasa

dimecres, 24 de setembre de 2008

Cada fulla

Cada fulla troba un lloc
quan subtilment cau de l'arbre,
es deposita a poc a poc
oportuna entre les altres.
*
Posted by Picasa

Les móres

Les móres prenen el sol,
els esbarzers projecten ombra.
La fruita, dolça,
acoloreix marges i sots
per lluir natura de color.
Mentre collim el raïm
i tastem alguna figa
ens saluda la tardor,
que ja arriba de visita.
Posted by Picasa

dimarts, 23 de setembre de 2008

Et farem volar

Els



et farem volar



pel cel de l'imaginari.



I quan aterris, seràs mil·lionari.



*

La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor


Obriu la porta gran
,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,

sortiu als balcons i a les places,

mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,

que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*

dilluns, 22 de setembre de 2008

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Còmput anual

Cel confós,
tèrbola teranyina blanca
d'humitat omnipresent.

Sembla un dia refrescant,
però la suor t'embolcalla
mentre s'instaura la tardor
al inefable còmput anual.

És avui l'equinocci,
i en tres mesos viscerals
de bolets, cargols i colors sumptuaris
ens plantarem al cru hivern planetari.


diumenge, 21 de setembre de 2008

Cada diumenge


Poema dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:


les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d'escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l'alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d'harmonia,
sabó d'olor i olor de sabó...

I ara, flaires de tardor.


L'arròs ja és a punt

No és la paella,
no és la cassola
ni l'olla ni el plat.
És el camp.
L'arròs ha madurat.
Posted by Picasa

Equinocci de tardor



Ets un lloc en el temps,

ets eternament semestral.

Equitatiu ets; fas, equinocci,

l'extensió de la nit i del dia, igual.


*

Ets, equinocci, la porta de la tardor

que el setembre ens instal·la

per matar l'estiu amb enyor.


dissabte, 20 de setembre de 2008

Demano

Feréstegues les hores,

trets de llum irisada

i tràfec de núvols passatgers

que no s’animen a ploure.


Temps d’espera,

canvi imminent

per rebre una tardor

que arriba abillada de primavera,

sol, xafogor i sequera.


Demano aquella alternança

entre xàfecs abundosos

i raigs de llum als boscos.

Demano la frescor de matinada.

Demano una tardor temperada

abans de la primera nevada.

Demano.


Fuig l'estiu

Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.

Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.

Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.

divendres, 19 de setembre de 2008

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.









Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.

dijous, 18 de setembre de 2008

S'estira la nit


S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.






dimecres, 17 de setembre de 2008

Transparència




Descansa la libèl·lula,
deté el seu vol
a dalt de la branca
d'aquest fonoll.

Aromes i color
entre la terra i el sol,
transparència a les ales
d'un ésser volador.

dimarts, 16 de setembre de 2008

La tarda ja s'escurça

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.
Entra a la vida el temps d'espera,
aquell temps que el pervindre ens defineix
i els projectes entusiastes perfilen.
Entra a la vida un cel pintat d'enyor
acaronat per blancs efímers.
I tempestes elèctriques amb promeses ponderades.
Entra a la vida un escenari il·luminat per focus màgics de bombetes polièdriques,
un escenari tot atrezzo fet de vells drames i elixirs,
fet de fades sumptuàries i d'antics contes sufís.

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.




dilluns, 15 de setembre de 2008

Poema per començar



Cau la fulla més agosarada,

cau a l'asfalt espantada.



El sol la il·lumina,

la gent la trepitja

mentre s'acaba l'estiu

i l'escola s'omple i reviu.




Poema de setembre




Al llindar de re-emprendre el quotidià,

enmig d'un final, a les portes d'un principi:
a cavall de l'estiu finit i de la tardor anunciada.

Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.

Discret, elegant,
solemne i puntual.

Carregat d'apertures,
d'oblits i principis,
d'inauguracions, de cursos i propòsits,
d'un futur previsible ple de dies daurats,
d'un futur ple de dies,
d'un futur ple,
d'un futur.

És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.

dimecres, 10 de setembre de 2008

La verema




El sol, la pluja i la vinya

són savis aliats
per regalar al raïm vida
que esclata a cada gotim.

Circells, ceps i pàmpols
són l'escorta del fruït,
i la verema cerimònia
on neix la màgia del vi.

Abelles i mosques, la dolçor,
colors i aromes, el most.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Sortir al carrer

Sortir al carrer al matí
i sentir el fred a la cara
mentre cau aquest plugim.

Acomiadar en secret l'estiu,
retenir-lo a la memòria
en recloure alguna història.

Estrenar colors i llibres,
omplir l'horari amb novetats
i enfilar els desigs pel camí vital dels somnis.

Que els caçadors errin els trets,
que trobem sans els bolets,
que la monotonia respecti anhels,
que s'inflin les castanyes,
que es conservin bé els aliments,
que fruïm dels dies nets
i de les nits més estrellades.


dilluns, 8 de setembre de 2008

Poema dedicat a tots els Caps d'Estudis

Excepcionalment, aquest poema NO va adreçat als alumnes. El dedico a tots i totes els i les Caps d'Estudis. Per tal de celebrar la publicació del poema número 500 d'aquest blog, vull rendre homenatge a aquests professionals que desenvolupen una tasca vital als centres docents.


Escairar-nos el temps




Ens caurà a sobre setembre

per escairar-nos el temps,

reduir-lo al pas regular, monòton,

d’una hora darrera una altra...


Per instaurar els horaris

i desfer l’harmonia de dansar per l’univers

al ritme de les llums, al ritme del vers.


Per trencar ritmes vitals

i enquadrar-los a la reixeta més sòrdida que orbita

pels papers reverenciats,

aquelles quadrícules malsanes.


Per ubicar al calendari cada desig,

per distribuir-nos al caprici

d’un mapa temporal

premeditat pels secretaris dels ministres,

els que emparen el sistema d’ordre i pulcritud.


Per dibuixar-nos al cap mil cronogrames

coronant tot l’espai mental

disfressant-lo de nebulosa saturada.


Per marcar amb el diapasó del que ha de ser,

per obsequiar-nos cada jornada repetida,

un dia de la marmota permanentment recalcitrant

que ens col·locarà a les portes de la caducitat

sense sotracs per a decidir el nostre propi destí.


Per espantar càntics espontanis,

per simular punts extemporanis,

per ignorar matisos de delicada lleugeresa ,

per marginar les fútils importàncies,

per escairar-nos el temps, tot el temps.


dissabte, 6 de setembre de 2008

Llum impertinent

Llum impertinent d’un migdia al setembre,

cremor exterior que ens fa tancar els ulls,

calor extrema i humida per tota la pell

que ens sua aigua salada a cada moviment.




Llum impertinent mentidera

que ens demana roba estiuenca

i ens portarà d’immediat una tempesta

per dur-nos a una tardor sobtada i fresca.




I extraurà de la terra l’explosió dels micelis,

i ens durà als boscos per escanejar els sòls

i ens regalarà collites glorioses

que ens ompliran els sentits de sabors,

les taules de bones menjades

i les tertúlies de veus vora el foc.




I rebrem els freds primerencs

amb ganes de tancar aviat les persianes,

de fruir d’unes nits cada dia més llargues,

d’admirar els colors nous que ens canvien el món.




Que els bolets creixin sans a les muntanyes

i el fang no negui els camps,

que el raïm ompli de most les bodegues

i els pàmpols decorin les sanefes del celler,

que els dies ens siguin llocs plàcids

i a les cases entri el temps elàstic

per fer de les hores articles de luxe seré.




Que els esquirols guardin excedents,

que els cargols s’arrosseguin valents,

que els pins posseeixin els miracles dels verds

i que els roures, esdevenint ocres, ventin els cels.




divendres, 5 de setembre de 2008

D'on vinc?

(Model de redacció en vers sobre les vacances. Probablement serà un dels primers exercicis de la classe de Llengua. No et compliquis la vida, i seguint aquest model, fes una adaptació a la teva pròpia realitat estiuenca. Prova-ho)



Vinc de la terra més ampla,

vinc del país dels cavalls,
vinc de la taiga siberiana
vinc d'un imperi molt gran.

On creix l'herba olorosa a l'estepa,
el lleopard de les neus s'ho mira des de dalt,
el trencalòs sobrevola les muntanyes
sota un cel que vol ser blau cobalt.

On les temperatures extremes
fan d'un regne ancestral
un extens catàleg fotogràfic
amb antologia d'esfèrics paisatges
tocats pels vents asiàtics
i instruments d'harmonia musical.

Vinc de la terra del Huns
vinc de la terra del tir a l'arc,
vinc de la terra poblada d'estàtues
del terrorífic magnat Gengis Khan.

Vinc de les dunes del Gobi,
el més gran desert oriental.

Sortirem

Sortirem de sota terra,
buscarem el sol i l'aire
fins que ens trobeu, boletaires.

Acolorint el sol del bosc,
atorgant a l'ambient aquella flaire
i rebent assedegats la pluja saludable
som uns éssers vulnerables
que us esperem camuflats entre els arbres.

Tanqueu casa vostra,
abandoneu sofàs i sostres
i venint muntanya amunt
ens trobareu quiets entre la molsa.

Agafeu-nos per bressolar-nos al cistell
i torneu lluint una collita abundosa,
que enguany la natura és amb vosaltres generosa.



dimarts, 2 de setembre de 2008

Neixen

Neixen els dies caus de somnis,

de viure al minut,

de tastar un raig de llum

a la porta dels canvis.


Neixen els dies més rics

a l’albada dels llavis

quan recitem els records

i els desigs són probables.


Neixen els móns més rodons

per aprendre lliçons,

per dissenyar els projectes,

per intentar surar i sobreviure

als futurs més feixucs.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Reflexions

Carregar cada matí l'arxiu de la memòria,
re-emprendre de nou el camí de sempre
trepitjant petjades a l'asfalt que al setembre
ens xucla cap a la nebulosa quotidiana de ciutat.

Revisar al carnet el nostre nom
i decidir que ens incorporarem a la tasca encomanada,
col·locar a un racó tancat les imatges de les vacances
i somriure amargament al davant del calendari avui inhòspit.

Ser persona de pro (o no)
i saber que tot procés és dinàmic al rellotge del temps.