(Poema dedicat al Xat)
Sóc un gos maldestre i pataner
que passeja pels carrers
i quan passo i veig en Xat
que escolta música i poemes,
crec que és un gat empolainat
pentinat per l'elegància.
He mirat aquesta terra,
i sé que és en Xat
un gat privilegiat.
He mirat aquesta terra.
2 comentaris:
Huston, tenim un problema! El Xat i la Taca volen vanir a viure amb tu.
Quan te'ls porto?
:))
Ah... quan vulguin que vinguin, que vinguin i que el Xat i la Taca aprenguin a posar rentadores, fer canelons i brunyir els metalls...
Publica un comentari a l'entrada