statcounter

dimarts, 5 de maig del 2009

Quan el cel

Foto: duna, Mauritània




Quan el cel és el teu sostre

i el camí t’obre curiositats,

quan l’immediat és anar enllà

extenent mirades abans d’avançar el pas.



Quan l’ombra d’una acàcia

és el millor que hi ha

per parar, olorar el vent i reposar.

Quan les petjades no s’esborren i encara hi són,

quan la desconnexió del món

és l’immediat i s’omplen de sentit els mots.




Quan sou tu,

el desert i el sol tot un.

S’esvaeixen passats i futurs

i s’obren móns desconeguts.



***