dimarts, 30 de juny de 2009

S'escabulleixen les hores
pels filtres i les trames,
pels forats del passat.
Incertes s'escapen,
les engulleix un no res.

Al llindar del silenci,
una veu les farà brollar:
seran lletra de cançó
o cantata solemne de mort...

Assortides les paraules

Assortides les paraules,
com una safata de rebosteria
que mai no s'acaba i sempre ens abasteix
el desig de dolçor.
Ni nata, ni crema, ni fruites, ni sucre,
sols lletres artesanes per bastir els mots
i construir paradisos d'illes, nàufrags i rom
o explicar converses silents entre la lluna i el sol.
Les que sonen de dia
i de nit són remor.
Les que pinten els núvols
amb espurnes d'or.
Les que volen amb el vent
i no les detura ni el propi record.

Assortides les paraules.


Temps inusitat

Temps inusitat
que ens dibuixa hores buides
per omplir-les a caprici (o no)
amb lectures o aventures,
cançons, passeigs i viatges i natura,
banys a mar o a les cascades
o d'aire lliure per muntanyes i pastures.

Temps ric,
enfarfegat,
insòlit i esperat.

Temps voluminós
dúctil, dinàmic
insospitat i admirat.

Profund, cabal
que mai no hauria d'acabar.
Temps exuberant.

Per contemplar
com creix la ombra
o es desfà degotant el gelat,
per a esperar una tempesta
que ens faci un nou pentinat,
per conrear les velles amistats
o escriure cartes al més enllà.
Per empaitar rats penats,
o netejar les teranyines dels racons mentals.
Per fer vacances
i desfer-nos-en en lloances.


Murtra, llentiscle i argelaga

Murtra, llentiscle i argelaga;
majestuosa l'atzavara
entre els pins, vora la mar.

Ensumar la flaire
entre floral i salada.
I guardar endins els verds i els blaus,

i deixar que l'horitzó
t'arrossegui la mirada fins a llocs insospitats.

Murtra, llentiscle i argelaga;
majestuosa l'atzavara

entre els pins, vora la mar.

dilluns, 29 de juny de 2009

Ens atrapes

Ens atrapes, temps d'estiu
amb tes ones poderoses
i ens llences al buit blavós
de les aigües i dels núvols,
dels vols alats dels somnis,
de la màgia de les nits,
del temps lluït i immens
que il·lumina cada hora
el raig de les vacances...

I ens fas fer el mort al mar
i esperar el sol a l'alba
i comptar els estels que cauen
formulant un desig a cada estela
i veure sèries oblidades
i contemplar el raïm com creix
i escriure rimes encantades.
I ens fas pair el dinar amb la migdiada.

Ens atrapes, temps d'estiu
amb tes ones poderoses.

Aigua freda


Aigua freda,
un granissat,
llimonada amb gel i sucre
i tres orxates amb gelat
sota una ombra densa a mitja tarda.

Caminar amb la posta de sol
cap a la platja, vora mar,
respirant brises salades
per rebre el primer estel
ballant reflexat a les onades.

I sentir amb alegria com neix la nit
per rebre la foscor amb afany
i desig de temperatura moderada.

diumenge, 28 de juny de 2009

A l'ombra dels avellaners






Dies d'estiu,
sol, rogent caliu.
A l'ombra dels avellaners,
excel·lent és el passeig.


***

dissabte, 27 de juny de 2009

Del camp





Fotos: flors de juny. Les Planes de Son

Aixeca el vent les cortines

Aixeca el vent les cortines
perquè entri l'estiu a la llar.
Llum i calor i cel clar,
colors de les flors i ses flaires.


I així, quan sortim
lliures a l'aire
no ens enlluernarà el sol
ni ens sorprendrà la olor,
podrem gaudir de l'ambient
lluminós, càlid, acolorit i estiuenc.

divendres, 26 de juny de 2009

Rau a la nit la foscor

Rau a la nit la foscor
rau a l'estiu l'alegria,
rau a l'estiu la calor.

Rau a la nit la foscor
que el solstici fa limitada,
doncs de seguida sortirà el sol
per ruixar amb llum clara l'albada.

dijous, 25 de juny de 2009

Verds i grocs



Arbres, cel, prat i bosc.
Herba, flors,
verds i grocs.




dimecres, 24 de juny de 2009

He menjat cireres petites

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.
És fruita tardana dolça i exquisida
que ha guardat a dins nit, sol i vida.

Són de color vermell fosc i pujat
entre fullaraca verda i sana,
s'arrepleguen al plat les cireres
s'arrosseguen les unes a les altres
volent ser rere els meus dits tast.

No puc parar d'ingerir-les assaborint,
assaborint l'agradable i tendra polpa,
que se'm desfà a la boca
i m'omple el pap del roig carmí.

Han viscut aquestes cireres
la calor més recent,
plugims i ruixats de primavera,
visites d'ocells a les branques properes
i la resina d'ambre torrat,
han tastat cels plens de núvols
i capvespres de colors.
I quan eren encara flors,
viviren llur hanami sota el sol,
expandiren flaires amb els vents
i bellesa efímera entre mil insectes.

Abans, quan el cirerer era sols gris silueta
retallada contra el cel, nu i quiet,
aguantà freds i nevades i xurros de gel.
Aguantà la soledat del hivern...

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.


Agafa embranzida

Agafa embranzida
el temps estiuenc
que ens duu calor i vida
entre suor, desfici i set,
i festes majors d'embalat i fira.


Agafa embranzida
el temps de les vacances
per llegir llibres ben llargs
ocupant les nits més curtes,
per prendre banys al mar
i arrossegar del cel nocturn espurnes
fins el dia blau més lluminós i clar.


Agafa embranzida
el temps indolent
que dediquem a contemplar com creix
una branca d'espígol de seguida.

És un palau encantat
l'estiu, celler del camp,
cau de vida,
jardí sense tancats.
Agafa ara embranzida.


És el dia de Sant Joan


Equidistant entre els Nadals,
a la vora del solstici.
Temps de canvi, és el inici
d'una altra estació de l'any en curs...

És el dia de Sant Joan
màgia al cel, festa a la Terra.
Jornada llarga, llum del sol,
nit esculpida per cada estrella
albirant albades promptes vora el foc.

I deixar que parli el temps
d'antigues revetlles historiades,
de llegendes d'arreu lo món
o plantes sàvies de virtuts extraordinàries.





Albirem

Albirem dies de llum
amb núvols generosos,
remor de nits al ras
i brises blaves tot salabror.

Albirem papallones al vol,
llangardaixos sota el sol,
orxates fredes,
passeigs pel món,
somnis sota la lluna
i temps per buscar les fonts
amagades entre els arbres del bosc.

Albirem taques de foc
fumant jornades estiuenques,
migdiades entre ombres
i hores mortes d'aeroports.





dimarts, 23 de juny de 2009

Farem alta la foguera

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Les cadires i un llit mort,
les cortines que el gat esgarrapà,
la capsa de les joguines
i uns marcs de fusta despintats.

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Els records de les nits fredes,
la granera esgotada de dur bruixes a volar
o mig morta i cansada d'agranar,
el passat, què és mòmia embolicada en draps,
les esperances que mai no reeixiran,
i aquell refredat seu de virus ancestrals.

Farem alta la foguera:

nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.


I quan cremi l'últim bri de fusta
la primera llum del sol beneirà
oblits i amnesies que el foc ha segellat
al racó del no hi és i mai no ha estat.


Farem alta la foguera.


dilluns, 22 de juny de 2009

Orquídia

Foto: Orchis ustulata. Les Planes de Son




Sorpresa
al mig del prat
lluint bellesa
a frec del pas.







Rebre l'estiu


Rebre l'estiu
des del verd més lluminós.
Herbes altes entre flors;
i als arbres, ombra, ocells i nius.


***

Marxen



Marxen cada any les primaveres
perquè neixin els estius
bressolats pel sol més poderós
i les hores denses dels matins
empolsegades entre cants a les eres.

Marxen cada any les primaveres
de blat dansant entre roselles,
de totes les flors lluint als prats,
d'esclat de vida entre la insolació i les tempestes.
D'esperança en la collita...


diumenge, 21 de juny de 2009

Rebem l'estiu

Rebem l'estiu
amb les portes obertes,
la calor al voraviu
de la llum intensa de migdia
i el plaer de les ombres més espeses
sota els arbres vora el riu.

Rebem l'estiu
disfressat de groc ja el blat,
de cants de grills el camp
i de banys i sol el mar.

Rebem l'estiu
mentre es resseca la llenya,
al bosc hi ha remor de mil insectes
i ensumem ja l'arribada de la revetlla.

Rebem l'estiu.
Plugim, tempestes,
papallones i festes,
sopars sota els estels
i un reguitzell d'hores farcides de vacances
per comparar les diverses llums del cel.



:::::


dissabte, 20 de juny de 2009

Acomiadem la primavera

Acomiadem la primavera
que ens ha regalat ruixats,
els verds més inversemblants,
les florides tan acolorides
i l'esclat sublim de vida al camp.

Acomiadem la primavera
que ens ha ofert danses d'ocells al cel,
el desglaç de tanta nevada hivernal,
les primeres cireres,
els nespres amargs
i tanta fruita perfumada...


Acomiadem la primavera
per rebre l'estiu de foc, sol i caliu,
de nits cristal·lines vora mar,
de silencis poderosos a l'alba.

S'estendrà la poesia

Creixeran poemes a l'horta
quan esclati la nit de San Joan
si reguem amb mots de vers i rima
els solcs i marges amb estima,
i surten dels seus amagatalls
follets o fades desvetllant misteris siderals.


S'estendrà la poesia per tot l'entorn rural,
serà veu a les campanes i ritme a l'oratge,
farà estralls entre la gent seriosa del medi urbà,
musicarà cadències entre paraules de sapiència popular...






Per les portes del solstici

S'escapen les estacions
per les portes del solstici.
Fuig ja la primavera,
se'n va a ser flaire o record.

Alternança pròpia de joc,
harmonia orbital dels astres
que dansen per l'univers
i marquen el pas del temps.

Són al cel mapa i calendari,
són diamants pel telescopi,
diapasons amb ritme de rellotge,
són forats de llum al tel nocturn a diari.

L'aire més fresc




Treure el cap per la finestra que hem obert de bat a bat
i ensumar la grisor matinera espessa del cel
tot celebrant que el sol juga sol·lícit amb els núvols densos i gruixuts.

Respirar a plaer l'aire més fresc que ens promet pluja,
sentir que el temps és generós i ens durà vents, aigua i tempesta.
I, desafinant, fruir de tan esperançadora promesa...

El temps de les fogueres

Foto: foc a la sorra. Mauritània


S'apropa el temps de les fogueres,
de cremar el passat sota els estels.

S'apropa renovació i renéixer
de la llum estival mentre fumegen
soques, troncs, corcs i mobles vells.
I abans de l'alba, un fil de veu cantarà mots,
argot intern purificat pels focs que cremen.




***

divendres, 19 de juny de 2009

Mallerengues

Foto: tres pollets de mellerenga carbonera a una caixa-niu del bosc de Les Planes de Son esperant l'arribada de la mare.


Mallerengues carboneres
que un dia volaran,
mallerengues carboneres
que dins el niu s'estan.


Us ha atrapat la vida,
mallerengues de la vall.
Us ha atrapat la vida,
mallerengues aquí dalt.




Simetria



Estrella verda
a l'herba.
Simetria i so.


Sota el sol





Cada raig de sol,
bri de llum.
Tot és harmoniós.




***

Microclimes

Cortinatges lluminosos,
mirallets juganers acolorits
núvols eteris esplendorosos
regalen avui al matí la nit.

Jocs de llums i ombres
il·luminen a plaer
una primavera que agonitza
i durà aviat l'estiu al cel.

I nosaltres, com titelles,
ens abillem ad hoc mentre comentem
com ha arribat de cop enguany la calor
mentre busquem dissimulant microclimes de frescor.

I preparem fanalets, coca i cava,
els coets i la jaqueta
i una alegria incerta
per rebre una esporàdica tempesta
ente revetlla i revetlla.

I somiem amb boscos nòrdics
i amb antàrtiques glaceres,
amb l'aigua freda de les rieres
i amb orxates liquant uns glaçons.

***


dijous, 18 de juny de 2009

Roser silvestre

Foto: lo Tésol (2700m), vist des de Les Planes de Son



Roser silvestre en flor
entre els avets de verd serè.

Llengua de neu
estanca ara i blanca,
que sota el sol
esdevindrà aigua de torrentada
nítida, fresca i clara.

Com una tarda d'estiu a muntanya.


***

Sortirà el sol


Sortirà el sol
i ens banyarà
el matí de llum,
de raigs l'alba,
el dia de lluminària
el vespre de colors
i la nit, de records.

Sortirà el sol
.

dimecres, 17 de juny de 2009

Carret, model, record...



Un carret per anar a plaça,

per portar menjar al rebost de casa
amb dues rodes, dos pedals
entre gomes, ferros, oh!... metalls...

Un model de passarel·la
per fer un quadre espectacular
que decorarà amb suau tela
qualsevol festa una tarda d'aquarel·la.

Un record de juny
quan el camp era a l'abast,
quan anar a l'ombra de les moreres
era, sota el vent, un plaer pedalejant.


Aquest poema participa a la convocatòria del 113è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"

(text sense cap lletra i )

He vist tots els colors


He vist tots els colors
en
tre les ales batent a contravent,
he vist el moviment i l'harmonia
a un quadre sense pes i ple de temps
em
marcat pels els verds de primavera
i el cel que perfila cada bri d'herba.

H
e vist tots els colors,
papallones, llum i flors.

Juguem a ser


Juguem a ser

aigua del desgel
que salta per les rieres,
juguem a ser terra i fang
i esdevenir fràgils jarretes.

Juguem a ser llum del dia,

juguem a ser núvol passatger,
juguem a ser natura
d'aquest món lluït i fugisser.


Juguem a ser.



Palaus de flors



Palaus de flors,
garlandes i colors
que decoren les hores,
donen llum al meu entorn
i fan primavera al nostre lloc.

Primavera...

Ens farem corones,
ens farem diademes,
lluirem per sempre
pètals a les trenes,
i quan regni l'estiu
la disfressa de fades
serà flaire a l'etern enyor.

Flaire i olor,
de temps passat remor.

dimarts, 16 de juny de 2009

Les flors de Son

Xafogor



Xafogor pesant,

calor ambiental
entre brises
de migdia que arrosseguen
raigs de sol sufocadors...

Poema per a una mestra que es jubila

Cesca

Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?



T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.



Fora horaris, graelles i quadres,

fora llistes, programar i avaluar.

Ara et toca viure a dojo

pels camins que t’has de dissenyar.



Treballadora incansable,

començares feina ben aviat.

Generosa afable i transmissora

de la llengua i el saber,

que aculls nenes i nens,

els hi ofereixes aixopluc

i els hi atanses als perquès.





El circuït, profund i dúctil

marcat per la dedicació

compaginant treball i estudi

entre família, llar i emocions.



Contundent, seu de criteri,

abastant ampli camp laboral,

estimada per alumnes i col·legues

en el teu llarg, llarg transitar.



Dinàmica i emprenedora,

confiada, amb recursos i gran impuls

has deixat empremta a l'escola

dia a dia, curs a curs.





Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?



T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.



Que trobis dies lúcids

i meravelles a l’abast,

et mereixes hores d’oci i descans,

et mereixes bona vida

i el que vulguis, ..................., copsar.


Tens el món pel davant.




Moltes hores de llum

Escanya la calor a la primavera
i la disfressa ja d'època estival
a l'hemisferi nord del Planeta
tot esperant el gran solstici anual.

Moltes hores de llum
i les nits curtes de juny
ens col·loquen horitzons
per anar-hi anant ben lluny:
a les terres més estranyes,
a escalar altes muntanyes
pels camins fets d'il·lusions,
i a orbitar per nebuloses i galàxies...



dilluns, 15 de juny de 2009

Quan el sol

Foto: fragment d'un prat florit. Les Planes de Son. Pallars Sobirà.


Quan el sol rebota al prat

l'herba esdevé llum,
i les flors pinzellades
d'un quadre diürn.

Les passes recullen verd
pel record a la mirada,
flaire d'espigues i alè d'alçada
per la memòria de l'olfacte
i mots per a aquest vers,
que vol rimar la natura amb la paraula.


***

Veure el trencalòs

Veure el trencalòs
sobrevolar majestuós
les zones més escarpades
i els cims arrodonits,
sentir volar les seves ales
sota el sol més furiós
entre els núvols poderosos.

Tancar els ulls i imaginar
tanta esfèrica perspectiva
d'un paisatge pirinenc
que és abrupte i delicat
entre la fortalesa i una vital fragilitat.

Veu les valls de les glaceres,
veu els verds més variats,
veu les titelles humanes
que s'entesten en envair el rocam,
trepitjar flor i pastures
i cridar amb veus desbocades
que per fi han arribat al camp.




La música dels prats

La música dels prats
compassa els colors
amb l'aigua que llisca
entre bedolls, avets i flors.

Sentim cantar el cucut
i la griva, mallerengues i picots
per despertar els sentits
a una primavera viva.

Botons d'or, pensaments d'alçada
deixant enrere el túnel d'avellaners
-camí del bestiar a la pastura estiuenca-
entre lliris dels prats i orquídies de muntanya.

I els arbustos de roser silvestre,
airosos, florits i acolorits
ens oferiran un dia els fruïts,
per endolcir el fred extrem del proper hivern.

Nit de cel empastifat

Nit de cel empastifat
que amaga les estrelles,
deixa veure les muntanyes del voltant
i les ombres de tots els arbres.

Blanc opac de núvols densos,
teranyina trista de la foscor
que ens empeny les mirades verticals
a interrogar al futur més immediat.

I ens deriva la resposta
a acomodar curiositats
sobre nebuloses, constel·lacions i galàxies
a dades i observacions de segona mà.

Escrit al paisatge


Queda escrita al fang
cada petjada,
al relleu allaus i glaçades,
el clima ancestral a les muntanyes
i als troncs d'arbres,
presències animals.

diumenge, 14 de juny de 2009

Entorn verd



Entorn verd de tots els tons
i un cel blanc anunciant pluja
sota al cims més escarpats
contemplant les flors del prat.

El paisatge és aqui un regal
que esvaeix núvols del cap,
abasteix de llum la serenor
i et fa sentir tros del planeta.

dissabte, 13 de juny de 2009

El cabirol


Muntanyes sense fronteres,
cims nevats tocant el cel,
ens envolten prats i boscos
endinsats a tots els verds.

I al camí, entre pinyes i nerets,
apareix el cabirol, coure de sol,
fugint amb pressa entre els avets
deixant-me estupefacta del tot.

divendres, 12 de juny de 2009

Els matins més matiners



Els matins més matiners
ens aboquen a l'estiu
amb bitllet per les vacances
i equipatge ben lleuger.


Els matins més matiners,
llum de juny al cel i als carrers...



***

dijous, 11 de juny de 2009

Són els dies circulars



Són els dies circulars
i les ombres necessàries;
els cels espectaculars
de bellesa amb grandària.


Pren embranzida la calor,
rep enguany el solstici,
el temps de la nit més breu
pou i font de focs d'artifici.


Arriba ja l'estiu
i el triomf de la intempèrie.



Quan la tarda



Quan la tarda estira el temps,
i les hores fan bombolles
és què neix un estiu... o més.

dimarts, 9 de juny de 2009

Acomiadar el curs

Poemes per acomiadar el curs i rebre les vacances d'estiu

Ens catapulta el temps
Tancarà l'escola portes
És la tarda inacabable
Remor intensa
Poema per acomiadar el curs (P5)
Saltar del curs a les vacances
Se'ns acosten les vacances
Vacances
Poema per acomiadar el curs 7
Poema per acomiadar el curs 6
Poema per acomiadar el curs 5
Poema per acomiadar el curs 4
Poema per acomiadar el curs 3
Poema per acomiadar el curs 2
Poema per acomiadar el curs 1
Quan comencen les vacances
Poemes per l'estiu


Capseta de la poesia

Fica-hi paraules sentides,
esgarrapades, singlots i ferides,
preguntes transcendentals,
records i desigs, alegries i alguna bogeria.

Fica-ho tot a la capseta de la poesia.
Mires a dins de seguida,
fiques la mà i comences a estirar.

Trauràs els mots encadenats
lligats amb la màgia de la capsa
fets poemes curts o llargs,
emocionats, emocionants i rimats.

Poemes del sol, de la lluna,
d'històries d'abans,
de pluja, de fang, de plors i amistats,
d'escoles, de nines, de tresors amagats.

Poemes d'amor,
poemes de flors,
de vols de voltors,
d'abellarols o d'un trencalòs.
Poemes d'estiu al sol.
I de totes les remors.

A la capseta de la poesia.

Aquest poema està inspirat en l'entrada que Sàlvia acaba de penjar al seu blog http://bibliopoemes.blogspot.com

Moltes gràcies, Sàlvia!

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta
l'estiu, aquest periode sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala hores d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,
i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.




***

dilluns, 8 de juny de 2009

Tancarà l'escola portes

Tancarà l'escola portes,
quedaran les aules a fosques

i l'absència es farà evident

als racons plens de buidor.


L'absència de la canalla,
d'enrenou, de crits i veus,

de llibres, deures i cançons.
Sols, ha quedat tan sols

un halo de misteri i pols
atrapat al pretèrit imperfecte
d'una conjugació fantasma.

Hi ha a l'ambient el rastre de mots
ballant per l'aire cercant un lloc,

d'excel·lències desitjades,

de músiques inacabades,
de llàgrimes que esborren un problema ja resolt,
de guix, colors, mapes, murals i fitxes,
d'oblits, records, retalls, somriures i jocs.

Hi ha a l'ambient un eco de sons
bressolats pel gran silenci.
Fugirà la vida cap a fora,
fugirà, fugirà aviat de l'escola.




El cel


Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel











És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.



dissabte, 6 de juny de 2009

M'han tirat flors

M'han tirat flors de bon matí
quan anava pel carrer.
Contundents, directament
dues poncelles seques de clavell
m'han rebotat al cap
i han caigut als peus immediatament

Venien d'un balcó posseït per un vella
que en netejar cada torreta,
llençava tota la brossa al terra.
Són tan polides algunes veïnes!...

divendres, 5 de juny de 2009

Remor intensa


Remor intensa,

veus d'encís.
Eco de pissarra i guix
que romanen molt endins.

Els anirem perdent,
aniran fugint;
les vacances són el vent
que foragita sons i crits,
la musiqueta de les classes
i la sonoritat dels patis.



***

dijous, 4 de juny de 2009

Poema per acomiadar el curs (P5, Educació infantil)

Deixem tres cursos enrera

arxivats aquesta primavera.


Deixem temps d’hores de classe,

de preguntes, de respostes,

de dubtes, cançons i converses,

de lletres , llibres i veus,

d’històries imaginades,

pensaments, i de futurs a les portes

d’aquest món amb molta feina per fer.


Deixem jocs al pati sota el sol,

crits i salts i somriures ,

errors a la paperera,

alguna il·lusió per terra,

i baralles i plors i pors

i alguna que altra agradable sorpresa.


Deixem descobriments, llengua escrita,

paraules noves i antics alès.

Animals, paisatges, llums i estels,

quina invasió encantadora, sublim i exquisida!


Deixem molts dies llargs

freds, plujosos o assolellats

en entranyable compañía

bufant a cor, acompassats.


Ho deixem.

Sense oblit.


Entrem a les vacances amb alegria!

I a una etapa nova de sons, colors,

curiositat sempre infinita… i feliç vida.






dimecres, 3 de juny de 2009

A les portes de l'hivern

Esteu a les portes de l'hivern,
se us acaba la tardor
i aviat, aviat rebreu el fred.

Ara, quan nosaltres vivim
la primavera més intensa
i esperem l'estiu de calor extrem.

Estan a les portes de l'hivern,
se'ls hi acaba la tardor
i es preparen per rebre el fred.

Són els residents de l'altra banda del Planeta,
els que viuen a l'hemisferi sud de la Terra.




Saltar del curs a les vacances

Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.


Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d'excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.


Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d'estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l'oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***



Avançament d'estiu

Prendre l'aire a mitja tarda
contemplant el mar de juny.
Empassar-te l'aigua de cada onada
assaborint el sol que porta dins,
assaborint la lluna de qualsevol nit.

Deixar que t'esquitxin les gotes,
que et refredin de cop la pell,
que et regalin un avançament d'estiu.
El que ens emanarà aviat del cel,
el que en durà calor i llum i estels,
i les vacances, totes les vacances,
amb sedoses llaçades de bon temps...



Es concentren

Foto: Lisboa

Es concentren els humans
en cases amuntegades.

Malgrat això,
n'hi ha que viuen sols.

dimarts, 2 de juny de 2009

Tots els bens immaterials

Tots els bens immaterials
regnen, ens embolcallen,
romanen àvids de ser vitals.


Tots els bens immaterials:
el somriure, la flaire de la terra,
la pluja intensa de primavera,
la salabror del mar, les onades,
el vent, l'horitzó que es tenyeix,
la nit, el sol, la visió, els poemes,
els poemes, els poemes, els poemes,
els poemes, els poemes,
els poemes
i els poemes.


Tots els bens immaterials.



***

Sensor dels temps

Envellirà la primavera,
passarà a ser un arxiu
que ens durà a casa l'estiu
abillat de llum i aquarel·la.

Dipòsit de tots els grocs
amorosits pels blaus dels cels i l'aigua.

Sensor dels temps,

estiu de sorra i rocs
als camins d'anar a les fonts,
als boscos, a la saviesa dels més vells
que es resistiren a perdre els mots.




dilluns, 1 de juny de 2009

Solstici amb revetlla (juny)

Sol a dojo a migdia,
raigs del cel,
fa bon temps,
fa bon dia,
quina llum,
és la que ens regala enguany el mes de juny!

Mes d'herba florida,
d'albades que matinen.
Vespres de mel,
nits de lluna i estels,
focs, espurnes, trons i coets.

Solstici amb revetlla
oratge amb tempesta,
aromes d'herbes remeieres,
esclat d'estiu atrafegat
que ens basteix el món de coloraines.
De somnis de mar blava,
de tramuntana i vacances
de aigües eixerides a muntanya,
de carreres per la platja
sota aquella llum estranya
que ens xucla per a ser aventurers de l'univers.



***




***