dimecres, 30 de setembre de 2009

És octubre un espai


Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest



És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat
d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Bon dia

Foto: albada a un paisatge malgatxe. Madagascar






Ens rep a diari la vida:

t’aixeques al matí,

i el sol ja brilla

a un cel blau que et mira.



I et poses en marxa,

el primer núvol et parla

i desitja que tinguis bon dia.




***




dimarts, 29 de setembre de 2009

Mirada al terra


Foto: llambordes de Lisboa


Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***

dilluns, 28 de setembre de 2009

S'acaba setembre





S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.

Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.

De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.

D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.


********


diumenge, 27 de setembre de 2009

Tenint la vinya a tocar

Foto: una vinya de la Rioja




No et cal mirar el calendari
tenint la vinya a tocar.

Daurats i vermellosos a diari,
variada paleta per admirar
i veure com juguen els colors
amb les llums solemnes de la tardor.



Els follets


Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.

Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.

I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:

- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!



dissabte, 26 de setembre de 2009

Reialme del taronja









Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.



***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.



***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.



***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.



***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.



***



Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)

Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.

Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.

divendres, 25 de setembre de 2009

Sembla

Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)



Sembla un conreu de pedres,

sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.

És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.


***


Fuig l'alè


Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.

**

S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...



****

dijous, 24 de setembre de 2009

Som al temps de les carbasses


Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda



Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.


Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

Quietud


De nit, estels i lluna
i cada finestra, una a una,
escampa vida.

És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.




dimecres, 23 de setembre de 2009

Som els guatxi-guatxi

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.

Ens agraden les ventades
quan són exagerades.

Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.

Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part


Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)



La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***