dissabte, 28 de novembre de 2009

Xi-Xendú

v
vv
vvv
vvvvvv
Us presento a en Xi-Xendú,
que té gana, que té gana.
És un panda en Xi-Xendú
que et demana a tu bambú.
^
^^
^^^^
^^^^^^
(Si cliques a sobre de "more", li pots proporcionar branques de bambú tendre arrossegant-les amb el ratolí, i en Xi-Xendú se les cruspirà i estarà content, molt content).

divendres, 27 de novembre de 2009

Passen els dies

Àcides encara les taronges,
les mandarines, oloroses i dolces.
u
La tardor es fa inacabable
entre oliveres generoses
i la vinya ja sense fruit
amb quatre pàmpols enrogits.
g
Passen els dies,
cauen al pou de l'oblit,
que les dates d'ara són grises,
i el futur ha reeixit.
t
Somiem amb el fred blanc de l'hivern,
amb els dies de festes anunciades,
amb les properes curtes vacances,
amb les nits solemnes sota els estels...
.
*
^^
OOOO
MMMMMM

Verds

Foto: tamarius, canyes, joncs, salicòrnies i d'altres herbes del delta de l'Ebre




En funció de la llum,
en funció de l'hora,
en funció de l'ull.

Poques variables
i tots els verds.




dijous, 26 de novembre de 2009

Les olives


Foto: olivera, Sant Martí Sarroca (Penedès)



Han crescut a l'olivera

i s'enlairen cap el cel,
ballen amb les branques i les fulles
quan a caprici bufa el vent.




Aviat sereu al pot,
les olives, les olives,
aviat sereu al pot
olivetes del meu cor!



Foto: les olives de l'olivera d'abans







Posted by Picasa

dimecres, 25 de novembre de 2009

Terra i aigua i cel

Cavallons de poca alçada,
aigua llacunar
reflectant la llum de dalt.


Aixopluga el cel
aquest espai immens
sota la volta de l'univers.



*
**
***

dimarts, 24 de novembre de 2009

Un escriure esfèric

Un escriure esfèric,
un recordar profund,
un explicar la vida
amb molinets de llum.

Apropiant-te dèries,

fent saltirons pel món,

buscant raigs al teu ampit,

aclamant parotets en vol.

o
Orbitant pels càntics,
projectant sabors,
cercant estels màgics
als espais somorts...
l
***

dilluns, 23 de novembre de 2009

Salicòrnia




Sota el sol de migdia,

vora l'aigua del mar,
a caprici del vent,
a recer de la brisa,
creix la planta salina.


Salicòrnia petita,
salicòrnia sagaç,
coloraina de vida,
terra,vida, aigua i sal.


Rectes i corbes en harmonia

Foto: Natura viva, vora una sèquia del delta de l'Ebre
Rectes i corbes,
varietat a les formes.
Geomètrica harmonia.
***

Temps de mandarines

Temps de mandarines,

d'anar a recollir olives,

d'esperar el sol brillant,

el temps de tancar finestres

i obrir cortines de bat a bat.



Els vespres sobre el mar

són aiguades reflectants,

exposicions de mitja tarda

antesales d'hores noctàmbules,

d'hores fosques sense far.



I els dies fan arcades

de llum escasa amb escarafalls,

que la natura ja es procura

descans solemne temporal.


Temps de mandarines,

temps de mandra i de badalls...


divendres, 20 de novembre de 2009

Bon profit!


Com el sol


Com el sol,
com la lluna,
similar l'estructura...

dijous, 19 de novembre de 2009

Ens agraden els bolets










Ens agraden els bolets,
ens agraden els aromes
de fang i terra i molsa,
i d'aquella pluja amorosa
que es fa essència dins del bosc.

Ens agrada el raig de sol
que entra entre les branques
per il·luminar el rovelló
i assecar les herbes a migdia,
les solitàries, i les que bressolen teranyina.

Ens agraden la puagra i el pebràs,
l'amanita i el bolet de tinta,
el que creix damunt la soca
i els petits d'allà, a la vora de l'asfalt.

Ens agrada el bosc d'ara,
ens agraden tants colors,
anar a cercar bolets, cargols,
castanyes i cireretes d'arboç,
olors de natura,
el vent fresc de migjorn,

els núvols del capvespre,
pinyes, flors, i pinyons.




dimarts, 17 de novembre de 2009

Ens agrada el firmament!

Titil·len els estels,
vacil·len de nit al cel,
espurnegen, centellegen,
són guspires de l'univers.

I busquem constel·lacions
amb figures i els seus noms,
i de dia, anem als Planetaris
per mirar els astres del món.

Ens agrada el firmament!

***







Boires del matí

Boires del matí
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.
*
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.
*
Dia qualsevol de novembre:
el desencís d'una tardor
sense fred, ni pluja, ni aquella remor
que li atorga glamour al bosc,
als carrers urbans colors d'orfebre
i a la vida quiotidiana, sabor i alè.





dilluns, 16 de novembre de 2009

Cercant mil respostes

Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.

Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.

Inventaren històries,
llegendes i mites.

I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.





Brillen els estels

Brillen els estels,

fan l'ullet a la Lluna

tenen tota la nit

per lluir-se al cel

entre el vent que belluga

les branques ja nues,

i un núvol que hi juga.



Brillen els estels

cada nit a l'Univers.


Constel·lacions, o la fascinació de l'etern

Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.



Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.

Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.

Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.

diumenge, 15 de novembre de 2009

A la nit

Abans d'anar a dormir,
un plat d'ajoblanco malagueny
amb submarins acolorits:
caviar, i bacallà norueg.
Després, un ou esclafat
amb patata i trufa negra.

Quatre avellanes
i una tisana amb mel de romaní.

Abans d'anar a dormir.




A migdia

D'aperitiu musclos de roca al vapor
i escopinyes gallegues d'una llauna.

Després, un abundant i bon arròs
amb gambes i escamarlans i sèpia i suc
i escarxofes i pebrots i allets de l'hort.

Amanida d'api i tomàquets llustrats
amb panses, pinyons, oli i nous.

I per postres, raïm moscatell
amb un brie francès mig madur.

De bon matí

Parar taula de bon matí.
Una copa amb suc de taronja,
pa de cereals que anem torrant
i pernils i formatges i oli i tomàquet,
mantega, codonyat i melmelades.
Olives trencades del jardí,
cafè, xocolata, iogurt o llets endolçades.
*
**
***

dissabte, 14 de novembre de 2009

La poesia és

"La poesia és mantenir els desitjos intactes
malgrat el temps que va passant."
M.Montserrat Medalla Cufí


És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.

És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.

És escalar un vuit-mil
essent un esperit.

És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.

És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.

És el mar on suren
mil mons paral·lels.



Llum al cel

Ambient de llum al cel,
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.

I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.




Petita cançó de l'alba

La primera llum de l'alba,
guspira del despertar.
Motor irreductible
del diari caminar.

divendres, 13 de novembre de 2009

Et regalo un poema

Et regalo un poema
de nata, mel i crema,
et regalo mots amb lletres
farcides d'estrelletes.
Llum i reflexes
a tan bones postres,
i una veu que llegeix
amb dolcesa cada vers.

Dies freds

Arribaran dies freds de llum escasa,
seran hores difícils. Per valorar el sol
més desitjat que sovint s'amaga,
que aviat es posa a l'horitzó i marxa.

I regnaran les nits més llargues,
les hores fosques, amb estels, seran protagonistes
de l'inici d'un hivern gèlid i fred,
i ens col·locaran de cop a recer del cel.

Recordarem els estius càlids
i els banys a la platja amb brisa de ponent,
i aquella espera a l'aeroport
sabent que ens esperen, a dalt, els núvols i el sol.

I els els llibres, i els poemes,
i els diccionaris, i les llibretes
i el llenguatge i tots els mots
ens definiran mil sensacions,
totes les aventures
i les belleses d'aquest món.

Desitjarem hores de mil minuts

i ulleres tensores de les parpelles
per tenir visions il·limitades
i fruir d'històries il·lustrades. O relats.




Alternança

L'herba verda del parc
s'ha cobert de fulles mortes;
el jardiner posa remei
passejant el tallagespa
amb rítmica i lleugera empenta.

Radical i contundent,
una imatge de tardor
esdevé candidata a primavera.
Fins que l'auró es decideix,
i deixa caure sobre l'herba
una altra fulla seca.

O dues, o tres, o més...



dijous, 12 de novembre de 2009

Són sons

Tens la música i les tecles,
tens els mots i les idees,
tens la veu per dir el poema,
tens el silenci per callar.
Tens els versos al teu cap.
Surten,
viuen,
clamen,
criden,
xiuxiueixen
i són sons.

Cauen versos

Cauen versos de les branques,
cauen mots del castanyer;
fulles seques que s'estimben
i castanyes sobre el groc serè.
S'amaguen entre ombres,
i s'escriuen sobre el fang;
s'esborren amb les pluges
i s'obliden a l'hivern.
Cada tros de branquilló
i les pinyes i el boix
les cireretes d'arboç
i les pedres i els socs
i els arbres que no perden la verdor,
i les mallerengues i els tudons
son els noms presents al bosc
i fan versos que ens expliquen la tardor.
I no es cansen
ni de nit ni sota el sol,
que perviuen a la Terra,
aquesta nostra excelsa mansió.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Sabó i xampú

Sabó i xampú
de bon matí,
bombolles, sí, sí!

Sabó i xampú
de bon matí,
s'ha acabat la nit!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Menú poètic

Primer plat:

Pica-pica de rodolins
amb moltes rimes variades
amarades en tintes de coloraines.


Segon plat:

Souflé d'estrofes llargues
i estofat de haikús
amb tempura de sonets.


Postres:

Flam de lletres endolcides
amb fruits de temporada
i milfulles en quartetes fines.



Ha marxat el sol d'estiu

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.

Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.

I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....


Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.





Ha florit el gessamí

Ha florit el gessamí,
hi ha quatre roses al jardí;
les olives ja maduren,
i l'hivern és aquí.

Prepararem l'escudella
i el rostit,
veurem com crema la llenya.

Esperarem més florides
quan s'atansi la primavera.

Temps de canvi

Gèlid ja l'ambient

quan la tardor encara regna

i és desplaçada per un hivern

que amb un fred cru l'empeny.



I a aquesta batalla,

la pluja s'absté,

només cauen nevades

a comarques de muntanya.



Queden anul·lades

les robes d'entretemps,

queden congelats

els desitjats bolets.






Se senten els renecs,

voleien les bufandes

i entre esternuts i mocs,

els marededéuquinfred!



dilluns, 9 de novembre de 2009

Canvi de temps

Alè visible pel carrer,
bafarades amb paraules
i veus baixes amb perquès.

De sobte, el fred,
nevades a les muntanyes
i refredats, perquè i perquè i perquè.

Per què un canvi de temps
sense degradació lenta dels graus?
Perquè i perquè i perquè?


El brogit d'una ventada



Poema dedicat a l'Alegria Julià,
amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)

Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.

Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.

Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.

La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià

i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.



..........................................................

A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:


VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana
.


Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...


El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.


Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.

Alegria Julià



Blau matí

Blau matí
cel porcellana
presidint nostre camí.


I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!


El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

diumenge, 8 de novembre de 2009

De sal i de roca


Sabors a la boca

de sal i de roca,

farigola i saborija

a cada mossegada d'oliva.














Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.






dissabte, 7 de novembre de 2009

Adéu, codonyat!


Dedicat a Montse Barriel

Tallo amb precisió mil·limètrica
l'últim tros de codonyat!
(sempre puc menjar-ne la meitat).

Quina pena més extrema,
quina pena el codonyat,
que s'acaba, que s'acaba,
aviat veurem el seu final.
Quan ja no es deixi dividir,
quan l'últim mos s'avingui a morir...

I serà ja record
del més dolç sabor,
d'aquest suau granulat compacte
que s'hi diu amb el pa i el formatge;
d'aquell to envernissat
sortit del sol,
sortit del foc,
d'aquell to que determina la tardor.

Adéu, codonyat!



Poema dedicat a la meva germana, que sap llegir entre línies i entendrà la nostra pena.

Val a dir que en lloar el codonyat que fa, no vull menysprear amb el meus silencis els seus panellets, els boniatos, els seus carquinyolis, les rosquilles, ni d'altres especialitats gastronòmiques amb les que generosament ens obsequia.



Temps de tardor, passeig de colors

Temps de tardor,

òxid i llauna

als boscos de fulla

cansada i caduca.



Temps de tardor,

estació de la vida

que ens duu fruits

per a omplir-nos de sol,

sabor i vitamina

el celler de l'enyor.



Amb sucre a la cuina

i envasos al foc,

cous el codony.

Passeig dels colors,

com el que flueix

pel temps de tardor.








divendres, 6 de novembre de 2009

M'ha parlat la biblioteca!

-Et diré a cau d'orella
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-

-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-

M'ha parlat la biblioteca!


La lluna s'ha quedat

No té la lluna rellotge,
no sap quina hora és.

Ha matinat el dia
i la lluna s'ha quedat.


dijous, 5 de novembre de 2009

Les paraules

Pinten les paraules un paisatge,

expliquen com mil llums

il·luminen un capvespre

i traspassen sensacions

que ens foraden els records,

que retallen pètals grocs

al bell mig d'un hivern nu.


D'un hivern nu, fred,

gris i blanc i negre.


Pinten les paraules un paisatge.



dimecres, 4 de novembre de 2009

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc

al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

Poques respostes

Esfilagassarem les estrofes d'un poema,
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.

Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.

Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.

La tardor ve de visita

Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.

Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.



Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Rebre el primer fred

Mirar al matí al cel
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.

Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...

dimarts, 3 de novembre de 2009

Per l'escala de cargol

Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.


I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.


Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.


El vent mou

Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.

Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.

I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.



L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Si fossis un mirall

Si fossis un mirall,
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.



Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.



I jo, m'hi veuria reflexada.



Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.


Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...



Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?

diumenge, 1 de novembre de 2009

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.
















Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

S'aixeca el dia

S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.

Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.


S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.