statcounter

dimecres, 3 de juny del 2009

A les portes de l'hivern

Esteu a les portes de l'hivern,
se us acaba la tardor
i aviat, aviat rebreu el fred.

Ara, quan nosaltres vivim
la primavera més intensa
i esperem l'estiu de calor extrem.

Estan a les portes de l'hivern,
se'ls hi acaba la tardor
i es preparen per rebre el fred.

Són els residents de l'altra banda del Planeta,
els que viuen a l'hemisferi sud de la Terra.




Saltar del curs a les vacances

Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.


Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d'excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.


Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d'estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l'oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***



Avançament d'estiu

Prendre l'aire a mitja tarda
contemplant el mar de juny.
Empassar-te l'aigua de cada onada
assaborint el sol que porta dins,
assaborint la lluna de qualsevol nit.

Deixar que t'esquitxin les gotes,
que et refredin de cop la pell,
que et regalin un avançament d'estiu.
El que ens emanarà aviat del cel,
el que en durà calor i llum i estels,
i les vacances, totes les vacances,
amb sedoses llaçades de bon temps...



Es concentren

Foto: Lisboa

Es concentren els humans
en cases amuntegades.

Malgrat això,
n'hi ha que viuen sols.