statcounter

dilluns, 24 de maig del 2010

161è Joc Literari bis. Poc temps i molta sort

Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.

És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".

--




Poc temps i molta sort

Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.

La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.

En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.

Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.

La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.

En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.



8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies duplicades!

Montse ha dit...

Pobre Pol!!!!

on cal anar a buscar aquestes verduretes? jo m'hi apunto!

Rafel ha dit...

En Pol és ric en amistat, que és molt.

Isabel Barriel ha dit...

a tu, Jesús!

Isabel Barriel ha dit...

ah, Arare... tu vols ser com la Cindy!
busca, busca les verduretes...

Isabel Barriel ha dit...

Rafel, i la Cindy també. L'amistat és necessària en qualsevol circumstància.

Pilar ha dit...

Dues vides divergents en vivències, que convergeixen en el plànol dels sentiments.
M'agrada la teva visió de la fotografia, Isabel...I també, molt, la teva prosa.

Isabel Barriel ha dit...

Pilar, com a la vida mateixa...
Gràcies pel teu comentari!