statcounter

divendres, 29 d’octubre de 2010

Castanyada

En caure del castanyer
s'arreceren les castanyes
entre la molsa i les pedres
fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló
amb les falgueres i les herbes
entre la humitat de l'estació
posen tocs de distinció
a un art efímer en vies d'extinció,
que la gana, el fred i la gran festa de tardor
han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,
esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Sóc la mel






Escombraré amb vent totes les fulles,
esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)




Quan el sol daura les fulles

i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Surt el sol

Surt tímid el sol,
l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar
amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla
de presències fugisseres,
doncs és cosa de la tardor
lluir cels de textura variada
i entretenir l'espectador
d'encuriosida i atenta mirada.


***

divendres, 22 d’octubre de 2010

El primer raig



Té mandra el dia,
fa el ronso al matí.
La foscor s'estira,
s'allargassa la nit.

El carrer matina
amb el sol adormit.
El primer raig il·lumina
un nen que es pentina,
les capes de gomina,
gent que va corrent,
l'albada amb aquesta rima
i els núvols plàstics del cel.



dijous, 21 d’octubre de 2010

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Una casa de pisos

Foto: castell d'Osaka (Japó)


Al primer, les cavallerisses,
al segon hi ha les cuines.
Al tercer, sales de recepció,
al quart hi ha les cambres
i a l'últim, el cel i el sol,
la lluna i els núvols
i el vent del nord...



dilluns, 18 d’octubre de 2010

Rovelló, rovellí





Rovelló envellit,
ple de cucs a la nit.
Rovelló ennegrit,
rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,
t'has quedat ben petit.
Rovelló, rovellí
t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,
rovelló ennegrit,
rovelló escarransit
rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do
rovelló exquisit
que enguany has fugit.

Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,
llum i reflex,
verd humit,
castany espès.

Tarda amb boirina,
bruixes i ocells.
La nit arriba,
ens atrapa el fred.


***

divendres, 15 d’octubre de 2010

Juga el mar


Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Metàl·lica tardor





Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...


Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Tresor



Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.


diumenge, 3 d’octubre de 2010

Intercanvi



Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.




Tot i el seu color

semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut

humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel