statcounter

dijous, 14 de gener del 2010

No us volia decebre

El ritme intern de cada poema,
el cor que dins li batega,
l'alè, una harmonia per desenvolupar el tema,
la rima que modela el vers,
aquella inesperada cantarella.


Els sons de cada mot,
l'inici de l'estrofa primera,
aquell començar quan no hi ha res
a una pantalla que espera;
la màgia d'una lletra,
un grafisme que s'autogenera...

No us volia decebre,

però he de dir que la poeta no inventa,

que és de les paraules que ballen, titella.

Que sols tecleja i tecleja...

***

Tot enfosqueix

El cel pinta de gris
les jornades més negres
que el calendari ens ensenya.
Gelor a la nit,
absents les estrelles,
la lluna no hi és.
Tot, tot enfosqueix.
***