dilluns, 31 de gener de 2011

El paper


Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)


Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

divendres, 28 de gener de 2011

30 de gener, DENIP

Foto: Japó (llum i contrallum)





Dia
Escolar de la
No violència
I la
Pau



PAU


És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.

I. Barriel


(Poema publicat a aquest blog el dia 29 de gener de 2009)


***

dijous, 27 de gener de 2011

Camuflatge

Univers ocre
a un racó del poble.



dimecres, 26 de gener de 2011

És poesia




T'atrapa el poema,
ja hi vius a dins
quan un núvol és tema
i la seva pluja té encís.

T'atrapa i musica
les petjades endavant,
quan t'endinses al fang
i esquitxes suc de rima.

És poesia l'herba
i el cargol,
la nit i el dia,
la cantata del sol,
la lluna que et mira,
el ritme dels mots,
el blau de la flor
el cel de colors
i el Planeta que gira.

Tot és poesia.


***

dimarts, 25 de gener de 2011

Figures de gel

Foto d'una foto
Exposició d'art local al Restaurant del campament del llac Khubsgul (Mongòlia)
Escultures de gel. (Del concurs que celebren cada hivern)


Ens habita l'hivern,
som figures de gel.

Ens pentina el vent,
ens aprima la pluja,
som transparents
ens agrada la lluna.

Ens agrada la neu,
ens agrada el gebre,
ens agrada el fred,
les boires, els núvols i l'aire.

Ens molesta el sol
i l'alè de les bèsties,
la tos i els mocs de la gent
i els ulls dels monstres.

Ens habita l'hivern,
som figures de gel.

***

diumenge, 23 de gener de 2011

Participació al 190è joc literari de "Tens un lloc dalt del món"


Participació poètica al 190è joc literari que convoca en Jesús Tibau al seu magnífic i prolífic blog "Tens un racó dalt del món"

Simbiosi



El teu caliu,
serena escalfor
amb tanta calma...

Ara sóc feliç!
M'aixoplugues
generós prenent el sol.

Vivint al camp,
tot era competència i guerra.

Les paparres entre l'herba
o saltant olímpiques des d'alguna ovella.

Les mosques al voltant
del teu cap, els ulls i les orelles.

Les espigues que se t'enganxaven,
les punxes que t'esgarrapaven,
la pols, el fang, les pedres i la terra,
tot el que feia del teu pèl
un laberint ingrat de polseguera i merda.


Ara sóc feliç!

El teu caliu,
serena escalfor
amb tanta calma...

Simbiosi de puça agraïda
i gos urbà de bon viure.



***



dijous, 20 de gener de 2011

Lleó



Foto: Ruïnes de Baalbek (Líban)


Pedra lleonina
o lleó petrificat?


dilluns, 17 de gener de 2011

El blauet

Posa quiet
el blauet
entre mil blaus,
quan la tarda
és lloc de pau
a Beirut, vora la mar.

Posa quiet
el blauet.

diumenge, 16 de gener de 2011

Foto de família

Foto: la Corniche, Beirut (Líban)

divendres, 14 de gener de 2011

Boires

Foto: Parc Natural d'Andringita (Madagascar)




Són les boires vora el terra,
ballant entre les herbes.
S'esvairan amb la calor
a caprici dels núvols
i a voluntat del sol.



Posted by Picasa










dimarts, 11 de gener de 2011

Poema de gener

Foto: fruits vermells d'hivern






Gener llarg,
dens, ple, serè,
seu de tots els inicis,
porta d'entrada a un any
que neix amb empenta i afany
i va creixent als fulls del calendari.

Alimenta les agendes,
emmarca els projectes
entre les albades clares
i les nits més fosques
que es desfan de matinada.
.

Fruites vermelles d'hivern.
La primera flor a l'ametller.
Els verds més insistents
als pins, avets, cedres i xiprers.
I aglans, i taronges i olives,
i les vinyes adormides
a caprici de l'oratge i del fred.

Tempestes, llums estel·lars,
lluna altiva, petita, creixent
a un cel negre de diamants incrustats
que fan de la neu un paradís solemne i blanc.

Ens bressola gener
amb somnis savis vora el foc,
i ens regala pluja fina
i vents gèlids, i arbres de nu brancam
que traspuen ganes boges de primavera.

Ganes boges de primavera...


***

Totes i cada una de les paraules





Saltimbanquis de circ,
aigua viva a les cascades,
sons intergalàctics,
frontisses rovellades,
veu d'un temps
sèpia i passat,
truc per endevinar esdevenirs,
àlbums de segells matats,
totes i cada una de les paraules.


Escombres àgils dels racons,
ganxet fi per teixir filigranes,
altaveus de precs i d'oracions,
fórmules, protocols,
crits corals als monestirs,
càntics, cantarelles
i batibulls de fonemes,
diàlegs al teatre, al cinema,
confessions de secrets,
misterioses, encriptades
totes i cada una de les paraules.



Trossos de vides caducades,
històries ràncies, corcades,
inscripcions al nomeolvides,
ratlles digitals als vidres;
esgarrapades, brogit, remors,
sospirs, calfreds, enyors...
Totes. Totes i cada una de les paraules.



***

dilluns, 10 de gener de 2011

Projectes






Encastar el futur al temps
bastint projectes
altra hora somniats.

Construir subtils pentagrames
per situar a ses trames
els més tènues i dolços sons.

Seguir, seguir
amb la batalla quotidiana
cercant estels al cel de cada nit...

Sentir que molt endins
les idees són poemes
que ens parlen amb encís.

***

dissabte, 8 de gener de 2011

L'hivern o el fred del marbre


La fulla balla amb el vent,
és el brancam mida del temps.

Nuesa expressa de l'hivern
i a l'ambient el fred del marbre,
que a mig món regnen gelors
i se'ns queda en res la tarda.





***

dijous, 6 de gener de 2011

Estrelles de gel

Diminuta la finestreta.
Al vidre, ratllat, tanta i tanta estrella...

L'aigua amb l'alçada es congela
i el meu avió pel cel la passeja.