diumenge, 29 de gener de 2012

Children's Peace Monument


Imatges d'Hiroshima, capital mundial de la Pau






No pren la neu al terra



                                                                       NO PREN LA NEU AL TERRA


                                    Ens atura el fred ambient,
                                    ens fa recular a cada intent 
                                    d'estirar les cames al passeig...

                                    No pren la neu al terra
                                    ni sobre la gespa verda,
                                    no pren l'entusiasme dels projectes,
                                    no pren a la nostra oïda el gemec
                                    dels que deixa al marge la fortuna.

                                    No pren la flama a la llenya,
                                    que la pluja i la neu
                                    i la humitat ambient 
                                    han fet sa gestió inoportuna.

Isabel Barriel


(Fotografia i muntatge de Miquel Traveria, extret del seu blog http://imatges-i-senssacions.blogspot.com)


                                                                                                         

diumenge, 22 de gener de 2012

Avançaré

Foto: matí de dissabte a New York.
Autor: Oriol Arteaga


Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs
superant els entrebancs;
aniré enllà, enllà. Molt enllà...

Aniré a buscar el temps de primavera,
a l'espai diàfan, immens, dels dies llargs,
aniré al futur que quasi a tots ens espera.
Avançaré, aniré, si tu m'atorgues 
alè, certa força i alta dosi de fina empenta.
Tu ets el motor, jo tan sols la bicicleta.

Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs.


dissabte, 21 de gener de 2012

Poemapau


Foto: cartell elaborat pel Departament Pedagògic
Museu Arqueològic d'Split (Croàcia)



M'agradaria ser llum d'albada
m'agradaria ser avió de paper
m'agradaria poder desfer
els atacs, l'odi i les guerres,
m'agradaria ser llana o seda 
per vestir de festa la gent del carrer.


I llençar flors des de l'aire
amb la pluja a l'hora del te.

I estirar la llum del capvespre
per veure daurar la lluna d'hivern.

I pujar als cims més alts del Planeta
amb banderoles pintades al vent.

I passejar pels esculls i les simes
escampant desigs i somriures d'estels...


   M'agradaria.

divendres, 20 de gener de 2012

Desperta!


Foto: Esglèsia de Santa Bàrbara, Sibenik (Croàcia)







Amaga la son sota el coixí
i obre els ulls així, així...

Atura badalls, deixa'ls al llit,
ja els retrobaràs aquesta nit.

Espavila, has d'anar ben eixerit
per caminar amb ritme i bon estil.

Que la vida t'espera:
no dormis, desperta!

divendres, 13 de gener de 2012

Floriran en primavera



Fred tallant de bon matí,
cel brillant de llum immensa.

La neu de la nit,
el gel sobre la terra,
les hores de l'hivern
floriran en primavera...






***

dimarts, 10 de gener de 2012

Fulles mortes

Foto: algú em pot dir el nom d'aquests arbres?
Parc Natural de Plitviche, Croàcia


Fulles mortes,
és hivern.

No cauen
amb la neu, 
no cauen
amb el gel.

Tremolen
amb la brisa, 
tremolen
amb el vent.

Rebregades, 
enfosquides,
ja esquifides,
testimonis,
fulles seques
d'inclemències
sota el cel.

Testimonis
del gran fred.
De les pluges,
pedregades,
grans tempestes
i nits plenes d'estels.
Hores d'intempèrie
al bell mig de l'univers.


Fulles mortes,
                                                                    és hivern.


dilluns, 9 de gener de 2012

Sonet de lluna plena






És nit de lluna plena,

els llops són a dormir

i somnia una nena

que el sol ja vol sortir.



És nit de lluna plena,

el cel un mar de llum,

les onades són estrelles

i les tenebres flocs de fum.





És nit de lluna plena,

l'hivern un cau de fred,

i cada paraula del poema

bàlsam dolç de l'univers.





No em destorbis,

bruixa negra de la nit

que els mots han de florir.





No m'enceguis

foscor extrema,

que vull veure el camí...








***

diumenge, 8 de gener de 2012

Ballen les paraules




Quan et ballen les paraules dins del cap.
Quan salten tot seguint el seu propi compàs.
Quan elles soles volen dir o intenten explicar
aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel
o l'aigua del mar, tan transparent,
o la lluna plena que ja no creix
o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa
i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.
I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,
els sons solquen camins inèdits
i els mots renuncien a l'ordre alfabètic
per brodar amb certs matisos cada realitat.



***



Com un núvol









Com un núvol, 
com un ocell,
com un satèl·lit 
volant pel cel...

Veure muntanyes, 
cims amb neu,
els ports i els pobles 
de tot arreu.

-Mira, els Alps
-Serà el Montblanc?
Són els paisatges 
de dalt estant!




***