divendres, 29 de juny de 2012

Com un remolí





Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...

dijous, 28 de juny de 2012

Paradisos








No hi ha paradisos al Planeta
més bells que els amagats a la memòria
o els que tan bé dibuixes al fons del teu cor.

No hi ha paradisos a la Terra
més plaents que els estats sobtats de sorpresa,
de cantar feliç i contenta amb la flaire de la fluïdesa
o de contemplar que la porta del futur és oberta.

No hi ha paradisos 
no hi ha indrets especials
no hi ha espais de meravella
fora de la teva pròpia experiència.

Vas veure la llum del capvespre?
Aquell estel amb tremolines al cel?
Recordes el fred d'una tarda blanca de gel?
I l'espera que quasi t'ofega,
i els dies d'un estiu que comença
i l'alegria del mot que una idea et genera
i passejar pel circuït del avui estic bé
i anar a dormir amb el pes del cansament a les parpelles
i somniar, somniar amb el vol estel·lar per l'univers,
el cant sublim de les sirenes, la màgia al bosc del follets,
l'aventura sagaç del vaixell pirata
o l'atuell estrany i paradoxal que al seu sarró el savi amaga...


Poema de la lluna

Ir a descargar

Aquest és un poema d'Isabel Barriel, gravat pels xiquets i les xiquetes de 1rV (el segon grup), pel nostre ta ller de poesia.

 Aula de Musica del CP Montgo de Denia

dilluns, 25 de juny de 2012

Les primeres nits d'estiu





S'han refredat les fogueres,
les fonts ragen aigües gelades
i el blau regna al nostre hemisferi
mentre estrenem estiu de nou.


A dojo, els raigs de sol
escalfant l'aire ens fan suar
i córrer a buscar aixopluc
sota els arbres més grans.


Les nits són foscors de lluna,
estels llunyans, joies brillants,
hores serenes a una esfèrica frontera
sense passaport, ni policies ni visats...


   Sense canvi de moneda,
   que ens no cal pagar
   per contemplar un espectacle
   únic, solemne i cada nit especial.





Ja arxivem l'aroma de la crema,
queden les espurnes sense llum
i encarem l'immediat futur
des d'una clara renovada escena.







***

divendres, 22 de juny de 2012

Hem estrenat estiu








Hem estrenat estiu
ens el porta el solstici,
arriba amb un pom florit de grocs
esquitxant calor des de l'inici.

Pintarà els camps de blat,
els capvespres, les fruites i els prats.
Bufarà càlids vents i brises
fent volar dies i nits pel paradís.

Ens convidarà als banys de mar,
a capbussar-nos a les onades,
a ser croqueta humida de platja
i a allargassar fins a mitjanit la sal.

Ens omplirà el temps d'històries,
de llibres, jocs i cabòries
i d'aventures sense fi
pel país de les memòries.



***


dilluns, 18 de juny de 2012

Ser



Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum






S'afanya la llum
a ser eix del dia,
a omplir de blaus el mar
i d'alegria la vida.

És un regal del cel
que envolta cada ombra,
va enlluernant la gent,
banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit
o la llum del sol es retira
ens ha impregnat a la retina
la memòria acolorida del dia.


***

Seguir com si res





Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida
i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges
i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa
i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges
i les utopies et maregen i després es fan independents
i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes
i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres
i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit
i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,
has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,
has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,
has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

diumenge, 17 de juny de 2012

Que els mots em sorprenguin



M'agrada que els mots em sorprenguin, 
que surtin apretats com els gotims del raïm,
per atorgar estiu, suc i volum als poemes;
implicats, com les encadenades dolces cireres
per estirar fins a l'infinit les idees que penses;
flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids
com els rierols que acaronen les pedres
i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes
els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin, que saltin, que ballin, que volin,
que m'omplin la vida de lletres i somnis,
de passats i presents i molts esdevenirs, 
de mons paral·lels, de versos primers,
que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.
M'agrada que els mots em sorprenguin.

divendres, 15 de juny de 2012

Poesia filosòfica





Ignorem un munt de coses,
dubtem de les imposades certeses 
mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,
defensem arguments per sobreviure,
fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes
a preguntes que quasi mai no formulem
sent analfabets en moltes llengües
i conqueridors de triomfs volàtils,
fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;
oblidem massa sovint contemplar a plaer
les imatges que ens regala el paisatge,
saludar a la resta de caminats
i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor




Groc de flor,
llum festiva,
bany de sol,
l'estiu arriba.


Minva la nit,
és llarg el dia.
Reneix, espavila,
es fa infinita
i ressorgeix la vida.



***

dijous, 14 de juny de 2012

Ser flor

 



Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***

dimecres, 13 de juny de 2012

Mots de drapaire


Un paper al davant meu,
que se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.

I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...


(poema inspirat per Drapaire de mots)

Brisa fresca del matí







Brisa fresca del matí,
juny alegre i matiner
que ens regala albades clares,
tantes llums àgils i variades
i aquestes ganes immenses de sortir.

Anar a muntanya, veure per fi
com del gel surt l'aigua freda
juganera entre l'herba en rajolins.

Anar al cor d'una tempesta,
viure sota el xàfec, ballar a ritme del tro;
contemplar vora mar les vinyes verdes
i entomar tot el temps encapsulat 

en els somnis o els desigs de l'esdevenir.

I esperar que en breu l'estiu
sigui màgia a les collites,
maduresa al vermell de molts fruits,
dies lliures, vacances, i hores blaves
per pintar de cel clar o marí el nostre destí.



Brisa fresca del matí...

diumenge, 10 de juny de 2012

És la poesia



Foto: Capvespre  a Ibo (Moçambic)


És coixí tou de seda la poesia,
és llençol de lli i manta de llana,
dutxa freda de plata,
te de flors agafades a molta alçada,
petjada al camí daurat de mitja tarda
entre el camp d'ametllers i la vinya;
barca que mai naufraga, que sura i balla.


És fum de llenya d'alzina,
nit vora mar amb aroma de sardina,

és caliu d'estiu sota un raig de lluna,

és un bosc esborrat per la boira,
és un ball de formigues dins del cap,
és vellut a la pell,
és paraula, és rima al vent la poesia.


M'enganxa, em detura, em reprèn,
la paraula em burxa.
M'empeny la poesia, la paraula al vent...


Vint vides





Necessitaria vint vides
per contemplar tants sublims racons,
escoltar crits, jocs i variades converses,
llegir textos literaris, les traduccions,
gaudir del cinema que m'agrada,
jugar amb les lletres per escriure paraules
i treure a l'escrable la millor puntuació.

Passejar per temples, rius i selves,
trepitjar dunes verges, veure l'últim raig de sol,
endevinar el color de l'albada sota les estrelles
i somniar amb rondalles, llegendes i contes del món.

Necessitaria vint vides 
per aprendre a pintar, a interpretar Malher o Bach,
per entendre misteris de la ciència i de certes presències,
perfeccionar l'art de xiular,
identificar ocells que marxen volant
o preparar batuts amb totes les fruites que la natura ens vol regalar.

Necessitaria vint vides...
Tindré prou, però, amb una sola vida
i la màgia intensa de la POESIA.

divendres, 8 de juny de 2012

Les lletres


Dibuix de Dolors Todolí Bofí, a qui dedico aquest poema






 Són bruixes les lletres

 que dansen ballet

 contentes de ser-hi

 al damunt del paper...



Em saluden, em criden,

les contemplo i les veig.

M'expliquen històries

del món al revés,

històries de la lluna,

i secrets del teu gest.


M'expliquen històries

que inventen un éssers

 pels forats dels vents.






***




Vibren els mots al poema









Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella
per recomposar nostre món.


Vesteixen les tardes d'ocres sota els núvols
i els dies feiners de blaus entre enyors.
Les nits, de somnis pintant els udols
i de tots els colors els sobtats records. 


Vesteixen de pluja els capvespres,
les albades, de sol, poncelles i flors;
les paraules perdudes, de cançons d'amor
i els mapes de pobles àvids de nous noms.


A cada vers,
la vida amagada.
A cada estrofa,
el desig d'anar enllà.
Al cor del poema,
un regal a desgranar
bategant-nos a ritme d'estrella
amb la nit perfumant la Terra...


Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella.






***

dilluns, 4 de juny de 2012







Rebenten els núvols en pluja freda,
cauen les gotes gordes de primavera 
sobre la ciutat d'un matí en calma,
sobre un diumenge de ràdio i nata.

Buit el temps
ple d'hores mortes,
un passat fosc
d'abruptes mots
i esgrogueïdes filigranes
s'amunteguen o demanen torn.

Volen ser vers,
volen ser veu,
sortir amb esquitxos,
rimar i cantar,
concordar ses harmonies,
ser inextingibles protagonistes.

Ser ball, coreografia,
reflex brillant, mirall d'esfera,
jugar amb la pluja de primavera,
salar el farcit d'un nou poema,
tancar etapes, plantar flors
per esperar-ne les papallones
i tenir el cel ple de colors en vol.