dimarts, 31 de juliol de 2012

Descans



L'activitat d'aquest blog queda temporalment aturada.
Feliç agost a tothom!
                     Isabel

dimarts, 24 de juliol de 2012

Les fades




Han fugit les fades
de boscos i prats,
han volat sobre del mar  
buscant noves onades
a d'altres litorals.

Amb pins i alzines
al penya-segats
i verdes atzavares 
entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps
i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,
tornaran les fades a niar a les muntanyes
per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

diumenge, 22 de juliol de 2012

Dansa




Un núvol gegant
s'apunta avui a la dansa
que al cel dicta el vent
quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs
i cotó espès de plata,
es mou lentament,
anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol
molts raigs amaga,
dissimula tanta i tanta calor
que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall
a l'aigua de platja,
ja no hi ha brillants colors
als pètals de les flors,
ja no hi ha llum per pintar
els mil matisos de la plana
ni ganes de bany,
ni podem allargassar la mirada,
que el horitzó ja s'ha fos
entre la broma que baixa.

Un núvol gegant
s'apunta avui a la dansa.
Ballem tots amb el vent
i amb la pluja si canta...


diumenge, 15 de juliol de 2012

A cada vers





Construir paradisos amb les paraules,
bufar la brisa que bressola el branquilló.
Sentir de la primera llum aquella remor
quan el Planeta ens regala el nou dia
i esperar que arribi el futur amb fe de vida.


Un munt d'ocupacions, 
un toll d'indefinides esperances
traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,
una esfera curulla de cel·les 
que amaguen sol·lícites mil perquès...


I anar avançant amb el cap ben alt
per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers
en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma
quan t'esprem les idees al suc dels sentiments
o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 


Parlar de tots el grisos de les pedres
i de l'harmonia natural
que copien de l'univers les disciplinades lletres.
-- 

dimecres, 11 de juliol de 2012

Lluny





Lluny de matinar al mig de la fosca,
lluny del fred tallant de l'hivern,
lluny d'aquell gener que mai no s'acaba
ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges
i dels grills entre els grocs intensos dels camps
i la brisa càlida immensa de migdia
i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida
sense portes ni sostres ni llenya ni fum,
són els nostres negres regnes directes,
són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol
emmarquen les vives intensitats de les flors
i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua
mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.


dissabte, 7 de juliol de 2012

Llegir, llegir...

Ens frega la pell l'aire fresc nou del matí.
No ens calen iot ni ferrari ni avioneta per fruir
d'una jornada d'estrena, d'un pom d'hores per gaudir
d'un bon llibre d'aventures, d'un vol amb Saint Exupery,
de compartir la gelor amb Scoot o Amudsen,
o la por de ser atacats pels vampirs (ahhhhh!) a mitja nit...

divendres, 6 de juliol de 2012

De bon matí




Surt del llit de bon matí,
que la fresca t'espavila
i la lluna encara al cel
des de dalt curiosa et mira.

Alça't i busca un llibre
que parli de l'alegria de la vida,
solca-hi l'esguard pels negres mots
i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.

Mira com la lluna s'acomiada.
Veus el sol entre les branques
i el misteri estrany de les ombres?
Mira com la brisa marina et pentina!
Mira com els núvols busquen mirall
i el troben circumscrit a la teva retina...

I ja ho tens tot. 
El cel, la vida, els mots,
el llibre...

dimarts, 3 de juliol de 2012

El teu camí





Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers
amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.
Alimentar-te tastant les móres més madures,
les figues al seu punt i les nous o les ametlles
sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres
veient com el ball del vent s'instal·la als arbres
mentre avances cercant els nous paisatges,
mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.
Volar sent parotet, mosca, abella o papallona
i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal





Dia de sal,
dia de sol,
dia de mar
de sorra blanca
i brisa com cal.

Blau i bany;
aigua serena,
llum zenital.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Plou






Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,
cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent
és la pluja que musica un gran concert.

Contra el terra, contra els vidres va caient.
Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,
és la dansa altiva dels núvols que es desfan,
és la festa de la natura amb orquestra envolvent,
és un no parar, és tota la activitat al cel.

Promet vida generosa, promet boscos productius,
a l'horta i als fruiters bon regadiu
i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.

I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats
i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,
i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...

I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals
de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.







***