statcounter

dijous, 28 de febrer del 2013

És un poema


Paisatge d'hivern a La Rioja






Com una alenada d'aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel...


Bufa i plou i ens aclapara un vers

que se'ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s'expandeix.
S'escampa. Demana més mots i creix.


És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.

D'una nit que venera milers d'estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d'hivern.
                      Del desig que s'escola un dia pels forats del temps.




(Poema publicat també al Blog del Dia Mundial de la Poesia :
http://diamundialpoesia.wordpress.com/aportacions/2013-2/isabel-barriel/



3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Isabel, amb els teus poemes contribueixes a fer un món més càlid i amable.

Isabel Barriel ha dit...

Olga, ja m'agradaria, ja...

ANNA ha dit...



Hola,tus poesías me parecen muy interesantes.Me gusta en especial la manera de expresar tus sentimientos.
Yo tambien tengo un blog de poesía.Te envio la dirección para que las leas y me comentes que te parecen:

http://anna-historias.blogspot.com.es/

Saludos

Anna