statcounter

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ja som a la tardor







Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Un poema preciós aquest que ens diu que ha arribat la tardor...
Per cert , avui he vist que els nens de 4t( jo vaig a l'escola a donar un cop de mà), treballaven el teu poema Regal de setembre...Els ha fet molta il·lusió quan els he dit que et coneixia. T'ho volia dir per correu però no l'he sabut trobar!
Petonets.