statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de maig del 2013

Navegant per la mar





Navegant per la mar
cada vers amb sa vela
busca atracar al port
per confegir el poema.

El guia de nit el far
amb la llum sublim de la idea,
es deixa portar pel vent
poderós i vital de la llengua.

Acaba el seu viatge
aquell pom de mots
una albada vora la meva platja
i el diu ara la teva veu daurada.



Navegant per la mar
cada vers amb sa vela...

dimecres, 4 de novembre del 2009

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc

al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

dijous, 7 de maig del 2009

Bany de tinta

Ha caigut un bany de tinta
sobre el blanc del meu paper,
un to atzabeja l'ha cobert.

Ofega el negre les lletres
i elimina tot el text.

I ara escric a la memòria
el poema vers a vers,
així el recito i tu el sents.



***

dimecres, 1 d’abril del 2009

Jugar amb els mots



M'agrada jugar amb els mots

i estirar lletres de les paraules.

Buscar al pou intern immens
la serenata amb rima i el caprici
d'aquestes hores amb llum a dins,
d'aquelles espectrals que duu la nit,
de l'esdevenir, d'aquell demà fictici,
d'un reflex llunyà, imatge o parany.
Tal vegada, de la visió un engany.

La serenata amb rima i caprici
d'un univers inventat cada solstici
que fa del poema un planeta excels.

La serenata amb rima i caprici
que vol que algú la digui
i busca veus a la llum dels estels.



dissabte, 28 de març del 2009

Amb la paraula justa

" la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa."
Màrius Sampere



Com les paraules surten del teclat,
amb ses lletres ordenades,
la precisió que requereix cada significat,
i els tentacles nítids coordinats amb d'altres mots!

I saber que el poema digereix els malsons,
magnifica etèries boires
i indueix els records al refluix de les coves
habillant d'art les reflexions.





(Aquest poema és pels mestres)

divendres, 4 d’abril del 2008

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.