statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colors de tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colors de tardor. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Flames i foc





El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Ets la vida

Habites la primera llum de l'alba,
el vent que s'endú la primera fulla,
habites l'amanita més verinosa,
habites el cor d'una tardor mandrosa.

Hi vius. Pintant de carbassa els vespres,
de vi novell les estovalles blanques,
de gris rata els núvols que ens amenacen,
de rosa suau el camí i les esperances.

Ets sol,
ets bosc,
estel i lluna.
Ets aroma i granet de móra.
Ets pollastre amb rovellons.
Ets la vida al teu entorn.
Te la regalen les mirades i els mots.
Ets tot.

***

dimarts, 4 de novembre del 2008

Llum



Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.





Posted by Picasa

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Llum furtiva




Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis

cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.






dimarts, 21 d’octubre del 2008

Fulles pel carrer





Cauen fulles pel carrer,

tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Com un pinzell






Com un pinzell

caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.




dijous, 18 de setembre del 2008

S'estira la nit


S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.






dissabte, 6 de setembre del 2008

Llum impertinent

Llum impertinent d’un migdia al setembre,

cremor exterior que ens fa tancar els ulls,

calor extrema i humida per tota la pell

que ens sua aigua salada a cada moviment.




Llum impertinent mentidera

que ens demana roba estiuenca

i ens portarà d’immediat una tempesta

per dur-nos a una tardor sobtada i fresca.




I extraurà de la terra l’explosió dels micelis,

i ens durà als boscos per escanejar els sòls

i ens regalarà collites glorioses

que ens ompliran els sentits de sabors,

les taules de bones menjades

i les tertúlies de veus vora el foc.




I rebrem els freds primerencs

amb ganes de tancar aviat les persianes,

de fruir d’unes nits cada dia més llargues,

d’admirar els colors nous que ens canvien el món.




Que els bolets creixin sans a les muntanyes

i el fang no negui els camps,

que el raïm ompli de most les bodegues

i els pàmpols decorin les sanefes del celler,

que els dies ens siguin llocs plàcids

i a les cases entri el temps elàstic

per fer de les hores articles de luxe seré.




Que els esquirols guardin excedents,

que els cargols s’arrosseguin valents,

que els pins posseeixin els miracles dels verds

i que els roures, esdevenint ocres, ventin els cels.




dimecres, 3 d’octubre del 2007

S'estimben les fulles




S'estimben les fulles,

les despenya el vent,

onegen herbes i canyes,

la tardor se sent.

Les vinyes són garlandes

d'or vell i foc ardent.



Balla el sol al capvespre:

és la dansa de tancar

a la capsa fosca de la nit

els colors de la natura

fins que els tregui l'endemà

l'albada a pasturar.


I sortiran escampats pel camp

el cel i les muntanyes, pel mar,

les illes i les obagues i les solanes,

i derivaran cada dia poc a poc

cap el torrat iridiscent més poderós

amb que signa el seu quadre la tardor.





dilluns, 24 de setembre del 2007

Ens abraça la tardor


Ens abraça la tardor,

ens regala llum cansada

entre remolins i ventades,

fum i roig de llenya i foc,

i el farcit gloriós del rebost…






dimecres, 19 de setembre del 2007

Com taques d'òxid

S'entesten en aparèixer
per tenyir els verds d'abans,
són com taques d'òxid
que ens atrapen l'esguard.

Torrats i vermells clars,
vermells cremats,
colors a estones iridiscents,
taronja lleu tenyit de flama encesa,
carbassa espès,
roig intens,
ocres de tota la gamma,
el groc de la palla,
el groc del blat,
el groc del sol sobre la plana,
el groc pujat d'anunci barat,
els colors granats
aquell pigallat del terra tou
i un raig de llum sempre canviant
perquè el paisatge sembli nou.

Han practicat tots els colors
pintant les cireretes d'arboç,
les magranes, els rovellons,
els troncs i les soques,
les fulles del bosc
i les postes de sol.

Taques d'òxid, la tardor.

dimarts, 31 d’octubre del 2006

La Castanyada. Poema de la Castanyada

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.