statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de gener del 2012

Ballen les paraules




Quan et ballen les paraules dins del cap.
Quan salten tot seguint el seu propi compàs.
Quan elles soles volen dir o intenten explicar
aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel
o l'aigua del mar, tan transparent,
o la lluna plena que ja no creix
o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa
i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.
I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,
els sons solquen camins inèdits
i els mots renuncien a l'ordre alfabètic
per brodar amb certs matisos cada realitat.



***



dilluns, 22 de febrer del 2010

Tot això i més

El silenci als flocs quan cauen,

l'equilibri del solstici,

el fred cru d'aquest hivern,

els saltirons als rierols, la merla,

la verdor constant de l'olivera,

la seda acolorida d'un vespre a marina,

el balanceig del veler a la deriva,

la coïssor a la boca d'un àpat hindú,

el tel boirós als vidres quan matines...



Tot això i més,

vol ser un poema.



Mot a mot, vers a vers,

amb veu de remor extrema;

bressolar serenament la pena,

lligar amb un llacet les idees,

desbrossar un turó

per donar entitat a totes les herbes.



Tot això i més,

vol ser un poema.

divendres, 12 de febrer del 2010

Bressolar cada paraula

Bressolar cada paraula,

pronunciar sons amb encís

i embolicar aquesta màgia

en seda fina de llum i paradís.



Entonar composicions,

recitar en veu alta la rima

mentre l'aire l'afina

i la transporta al món de les ficcions.



I allà es fa possible

cada desig que formula el teu vers,

l'alegria d'un dia que se't va girar al revés

i divisar la meravella d'un fantàstic univers.



J

dimecres, 10 de febrer del 2010

I el poema és onada

Uns núvols van de pas


i juguen a la pluja,


tots els mots condensats


cauen fluïts cap al mar.







Embranzida a la tinta


remugant dins la negror.


Les paraules frisen


per brillar a la foscor.







Lluny de solcar a la deriva,


cada vers amb flotador


es col·loca i revifa;


l'estrofa ja pren vida


parlant d'aquella fredor


que noten les lletres,


quan són marina, ventada o bressol.







I el poema és onada,


giravolta dins del cor,


immersió subtil salada


escuma blanca,


sonora esquitxada.

divendres, 31 de juliol del 2009

Sintonia

Sintonia amb l'univers,
mantres rítmics i serens
que ens dipositen mots al vers,
significat al conjunt de les paraules
i harmonia interna al poema...

Copsar un moment,
definir una il·lusió,
anunciar una esperança,
improvisar la lucidesa del moment,
descriure el matís d'un raig,
descobrir remors al llindar del silenci,
regalar sons rimats a les oïdes més sublims
i algunes enyorances ponderades.

Fondre's en aquella llum clarivident
mentre avances, com les onades,
pel batec de les paraules.




divendres, 22 de maig del 2009

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.


I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.


Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.




dijous, 5 de març del 2009

Crear nous poemes

Amor, mar i paisatge
són paraules molt freqüents
a la classe de llenguatge
i a la vida de la gent.

Podem jugar amb els mots,
estirar-los i dansar
per crear-ne nous poemes
a les aules del nostre món.

Hem vist un bell paisatge
dominat pel mar salat
que enamora les sirenes
i els pirates del passat.



dimecres, 18 de febrer del 2009

Qüestions a evitar quan juguem a poemar


Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...


Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.