statcounter

dimecres, 18 d’abril del 2007

Cada rosa que neix




El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.

La diada de Sant Jordi


La diada de Sant Jordi



És una jornada especial

amb agenda festiva

dins l'horari de dia normal .



Cal dur uns bons guants

blancs fins i elegants

per agafar amb solemnitat la rosa.

Cal saber llegir seguit

el llibre sense neguit.



Cal contemplar els dracs

que dissimulen sa presència

amagant-se al punts de llibre,

a les bosses de regal

i a la foscor d'alguna esglèsia.



Cal disfressar-se de princesa

o de cavaller valent

per triomfar com llum encesa

al capvespre sota el cel.





Preparant la festa de Sant Jordi...

La rosa vermella



Avui és Sant Jordi

busco espigues d’ordi;

el cavaller mor el drac

i el fica dins d’un sac.



Entre l’ordi una rosa

de tija verdosa,

punxes com anells

i pètals vermells.



El cavaller a la princesa

li vol regalar

la rosa vermella

tan sols per a ella.

dijous, 12 d’abril del 2007

El desert

Paisatge ample sota un cel immens,
sorra color ocre que aixeca el vent
per esculpir les dunes
amb un art excels.


Acàcies, camells,
gaseles i estels,
espiadimonis i ocells
fan un paradís damunt del desert.

dimecres, 11 d’abril del 2007

La llegenda que em va explicar l'Abderraman al volant del Nissan Patrol

(Transcripció lliure)

Hi ha llegendes al desert
que sobreviuen a les acàcies, les gaseles

i a segles de tempestes.

Una caravana nombrosa marxant cap a l'oest
formada per la població de nou tribus diverses
i la parafèrnalia adient d'estris i camells,
anava fent camí amb el brogit corresponent
confiant en les indicacions d'un avesat i perspicaç guia
que una tarda emmalaltia i l'endemà no despertà.

Inútils van ser els esforços dels savis aquella nit per guarir-lo,
i quedà la caravana a la intempèrie del destí, indefensa i sense rumb.
Discussions i arguments inútils basats en la ignorància
portàren a persones i animals a la desorientació més caòtica.

Es desmembrà la caravana i en dividir-se cap aquí i cap allà
caminaren per grups, i , sense guia ni aigua,
anaven caient esgotats quasi tots els camells i gran part de la gent.

Quan semblava que els pocs que quedaven encara vius
moririen per aquell destí implacable derivat del nefast infortuni,
aparegué al cel un estol d'ocells esquitxant gotetes d'aigua
a sobre d'uns moribunds que recuperaren de sobte l'esperança ,
doncs intuïren d'immediat que havia un pou no gaire lluny.

La feliç trobada, gràcies a aquells “mula-mula”,
els ocells de l'antifaç negre que nosaltres anomenem “botxins”,
va salvar el que quedava d'aquella inicialment considerada segura caravana.

És ara el pou en qüestió un punt de pas imprescindible
pels viatgers que circulen per aquella contrada.

I diu la tradició que és un senyal de la fortuna
veure un “mula-mula” quan s'amaga la lluna.

dimarts, 10 d’abril del 2007

Del desert II

Corre la gasela,
àgil s'allunya.
Fuig amb una facilitat extrema,
sigil·losa amb la velocitat del vent.

La veig.

Queden carbassetes a l'espera,
i d'altres menges per a ella,
que quan la distància li garanteixi la pau
tornarà a aquest indret la gasela.

Del desert I

Les roques, les pedres que el gel nocturn ha trencat,
la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida,
totes les hores que al cel van de pas, les nits,
Orió i totes les constelacions,
les ombres, les llums.

Totes les llums i la lluna
i totes i cada una de les dunes
i aquell silenci que et fa ser tu.