Formigues al portàtil

Passegen les formigues
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.

Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.

I no paren de passejar
les formigues pel teclat...

Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània

Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).

Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.

Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.

Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.

Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.

Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.

Berenar un got d’orxata gelada.

Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...

Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.


I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Fer ploure

Fer ploure al mapa mundi
mil noms de flors
escrits en papers de somni
estampats amb sons.

Reverenciar tots els idiomes
i les llengües d'aquest món,
fabricar molts diccionaris
en comptes de portaavions.

I buscar significats,
conèixer nous mots
manllevar paraules
que parlin d'amor.

Desterrar per sempre
les que carregades d'odi
rasquen complicades serenors
o ens fan viure al fil fi de la por.

Una gavina i un corb marí

Una gavina de cap negre
em sobrevola a la platja
sense pressa ni parar.

Descobreixo d'immediat
un corb marí dins del mar
que es desplaça a gran velocitat.

De tant en tant treu el cap
el corb marí submarinista,
-sembla una serp del camp-
i la gavina se’l mira
amb ganes d’intimar.

Preparant el retorn a les classes... (un poema pel setembre)

És aquesta nostra classe


És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

Les quatre estacions de l'any

Tardor


Trist tenim el sol
que es deixa vèncer per les pluges.
És ara el temps de la tardor
i són totes les gotes d’aigua ben rebudes.

Sobre el camps i a les valls
sobre els boscos i als oceans
són les pluges benvingudes.




Hivern


Ja no volen pel cel tants ocells,
el bosc es va adormint,
i neva als cims quan ve la nit.

Venim ara a l’escola
abrigats amb molta roba,
doncs no li agrada a la mare
que ens geli el fred d’aquest hivern.





PRIMAVERA


Ronda al cel la primavera,
s’espavila el sol
i fa esclatar les flors
per regalar aroma a l’aire
i pintar amb colors tota la flaire.



ESTIU


Traurem les bicicletes,
anirem a fer castells,
jugarem a ser donzelles
i guerrers d’altres temps.

I en tornar de la platja
amb la sorra encara als peus
pujarem muntanya amunt
per acomiadar l’últim raig de llum.