Tèrbol, fumat

Tèrbol, fumat,

com una teranyina.

Fosc, tapat,

sembla un au de rapinya

acorralant una rata espantada.

Com un matalàs vell de llana,

cataracta mineral,

boira celestial entre bruta i blanca.

*

S'ha menjat els raigs

ha engolit la llum,

el cel ha devorat el sol.

Ja és un astre esporuguit,

el dia ha nascut trist.

Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,

les gotes braves d'una pluja esperada,

tan sols un núvol generós

ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.

Tan sols.

*

Bona tarda

-Bona tarda!- et diu la taula

tota engrunes i plats buits,

-bona tarda!- et diu el sol

que tendeix a l'oest per fugir.

*

-Bona tarda! -murmura un núvol

-bona tarda!- xiuxiueixa el vent,

-bona tarda! -et saluda el cel,

-bona tarda! -canta el rellotge

quan li mires l'hora què és.

Et meravelles,

i amb veu clara els hi contestes:

-Bona tarda i bon profit,

que el dia no s'acaba

fins que s'estreni la nit!

Celebrem que aquestes hores

de llum càlida i repós

facin d'un dia finit

una data per afegir

al món dels millors records.


Bona tarda!

*

Bon dia

Treus un braç de entre els llençols

i et contesta la llum del sol

que t'aixeca les parpelles

i t'empeny del llit al món.

*

Et saluden les parets, et saluda la finestra,

et saluda el passadís, t'engoleix la cuina.

Et diu bon dia el bany

i el mirall et torna la cara d'un estrany.

S'atribolen els moments

i mentre et pentines ta mirada et reconeix,

t'ofereix una alegre benvinguda.

*

Et diu: -què siguis feliç, què tinguis bon dia!-.

*

Bona nit

Ja la tarda estira el dia,

s'arrossega el sol pel cel,

no s'amaga, no encara,

que vol seguir essent el rei.

*

Però la Terra gira i gira,

i quan ja no el veiem

a l'horitzó el sol és sols reflex.

La nit lentament arriba.

*

Escalfa l'altra cara del Planeta,

la foscor ens fica al llit

i ens duu al món dels somnis.

Fins demà, bona nit.


*

La mandra

*

Ens ataca a tots la mandra,

ai, quin estat més destraler!

*

Ens minva l'esperit,

ens xarrupa l'energia

i ens deixa estabornits.

*

Anem mig adormits

les tardes i els matins

com fantasmes fora el llit.

*

Ataca a funcionaris i a bombers,

ataca a xiquetes i xiquets,

ataca a iaies, pares, mares i tiets,

ataca a llenyataires i raiers,

ataca a mestres de tallers,

ataca a artistes i someliers,

ataca a periodistes i cuiners.

*

Ens ataca.

Ara ja no puc més.

La mandra em fa callar

i m'estira al sofà.

Sobirana m'aixafa,

ja no em podré aixecar.

*

I és què un atac de mandra

et desconfigura el tarannà!

*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.