Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.
La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...
*
La tardor s’ha fet poema
per recórrer tot el cel
i pintar amb colors de somni
el camp sota els estels.
*
La tardor s’ha fet poema
per créixer entre els bolets
i posar mots d’intempèrie
a les fulles d’arbres i arrels.
*
La tardor s’ha fet poema
per musicar moments
i cantar al bell mig de la natura
a l’aire, sense prèvia partitura.
*
S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.
Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.
Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...
I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.
Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.