statcounter

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Previsió



Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.


Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum


El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'
stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Poema de colors




Vermell
, síndria interior,

verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.





Poema del rellotge


Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...


T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.


Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.


Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.


Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.






dijous, 9 d’octubre del 2008

Poema del silenci

























***

Poema del foc


Bressol dels homínids,

flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*


dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la lluna



Protagonista de moltes nits,

navegant del cel

sens motor ni rem.


Vela groga,

vela blanca,

"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(