statcounter

dijous, 30 d’octubre del 2008

No us queixeu

La tardor en duu gelades,
ha esvaït de cop l'estiu
ens refreda camps i pobles
i ens tanca prompte al niu.

A tranques i barranques
sortim a buscar el gra,
que si ara badem gaire
ens podríem congelar.

Així parlen els ocells,
així piulen pels boscos.
S'amaguen esporuguits
i espantats, pobrets van dient:

-No us queixeu amics humans,
que vosaltres teniu llenya,
sabeu encendre el foc
i anar de nit a la taberna.




dimecres, 29 d’octubre del 2008

La reina de les fades




La reina de les fades

va trobar un fong gegant
per omplir-lo cada tarda
de música, alegria i ball.




Blanc i gris i negre







Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.



dimarts, 28 d’octubre del 2008

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Les mans i la tinta són del mateix color


(Foto de Xavier Bertran)



Les mans i la tinta són del mateix color
i el gest i les lletres i el mots
ubiquen el traç a un lloc qualsevol
i generen idees, gestionen projectes
als papers que van perdent la blancor...

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Ves a buscar castanyes!

Ves a buscar castanyes!


Passeja sota els castanyers

per omplir-ne sacs, paperines i cistells.


Que no t'espantin els marrons

ni les punxes dels pellons,

que no t'espanti el pes

de la fructífera recollida,

ni les fades del bosc

ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.


Ves a buscar castanyes!


I quan la pluja aparegui

del bracet de la nit,

has d’estar ja a la cuina vora el foc

per torrar-les i entre dolços aromes

al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.



Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*