statcounter

dimarts, 17 de febrer del 2009

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

dilluns, 16 de febrer del 2009

Mentre la Terra gira


Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.


Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.


I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.


*

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Retalla la llum

Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.

La llum, focus d'intensitat extrema.

L'hora, de nit.

La nit, negra, espesa i rosada.

El cel, boirós i tapadot.

Escenari, les muralles de les Drassanes,

a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,

passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.

Fracàs de l'expedició oriental?

Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.



divendres, 13 de febrer del 2009

Procés

Cerquen els dits les tecles,
miren el ulls les lletres,
ballen els mots pel cap
per saltar en lingüística coreografia
assajada des de temps immemorial
per un idioma que passeja
des de la història per la nostra geografia.

Lluminosa la pantalla,
crida a les paraules que en harmonia
van fluint per sobre el focus blanc.
Es depositen, queden, sempre hi seran.




Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

dijous, 12 de febrer del 2009

Que m'esquitxin

M'agrada bussejar pel mar de les paraules,
que em bressoli la veu el moviment,
que m'empenyin les onades
a solcar dansant-hi amb enteniment.

I buscar a l'aiguabarreig dels idiomes

l'expressió lligada al "ui això és el que jo vull dir".

I que m'abelleixin els mots,

que m'esquitxin tot d'espurnes
traços de signes i de lletres
entrelligats amb l'harmonia
que ens hi atorguen els enginyers-lingüistes,
i els paletes i els arquitectes i els jardiners,
els que laboren fent camí des del cor fins a la ment.


I que sovint aquell so mut que té el silenci
ens ajudi a reposar, com fa el corall al fons del mar
o el reflex de la lluna una nit qualsevol allà surant.