statcounter

dijous, 1 d’octubre del 2009

M'espantes

Foto: núvols etíops



M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.


dimecres, 30 de setembre del 2009

És octubre un espai


Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest



És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat
d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Bon dia

Foto: albada a un paisatge malgatxe. Madagascar






Ens rep a diari la vida:

t’aixeques al matí,

i el sol ja brilla

a un cel blau que et mira.



I et poses en marxa,

el primer núvol et parla

i desitja que tinguis bon dia.




***




dimarts, 29 de setembre del 2009

Mirada al terra


Foto: llambordes de Lisboa


Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***

dilluns, 28 de setembre del 2009

S'acaba setembre





S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.

Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.

De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.

D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.


********


diumenge, 27 de setembre del 2009

Tenint la vinya a tocar

Foto: una vinya de la Rioja




No et cal mirar el calendari
tenint la vinya a tocar.

Daurats i vermellosos a diari,
variada paleta per admirar
i veure com juguen els colors
amb les llums solemnes de la tardor.



Els follets


Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.

Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.

I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:

- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!