statcounter

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Festa gran


Fan festa gran els cargols,

celebren la festa anual:
gimcana al camp de cols,
llançament de bava amb salts,
carreres, girament de pedres
i escalada lliure per l'herba.

Mengen bolets,
beuen suc de tempesta,
ballen sardanes i minuets
ensumant flaires de les figueres.



diumenge, 4 d’octubre del 2009

Vull




Vull veure una vinya feréstega,

vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...




***






dissabte, 3 d’octubre del 2009

Collita de primera






Sublim serà la cacera,

i generós el terra
amb una collita de primera
.

A la vora dels pins, rovellons.
Amagant-se entre la molsa, camagrocs.
I els ceps, emmarcats per la fullaraca del bosc.





***

divendres, 2 d’octubre del 2009

Juguen els núvols


Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,

viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***

dijous, 1 d’octubre del 2009

M'espantes

Foto: núvols etíops



M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.


dimecres, 30 de setembre del 2009

És octubre un espai


Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest



És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat
d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Bon dia

Foto: albada a un paisatge malgatxe. Madagascar






Ens rep a diari la vida:

t’aixeques al matí,

i el sol ja brilla

a un cel blau que et mira.



I et poses en marxa,

el primer núvol et parla

i desitja que tinguis bon dia.




***