statcounter

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,
sóc el vent que mou els núvols,
el que aixeca fulles sota la lluna
i us fa augmentar les pors...
***
El que xiula i empeny portes,
el que trenca branques contra els vidres,
el que us fa trontollar ànima i cos
el que aixeca tempestes,
el que provoca ones gegants
el causant de molts naufragis
el que empeny veles amb fúria
i estimba els vaixells als penyassegats.
El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,
el que bufa i s'emporta les promeses,
el que fa volar i empeny projectes,
el testimoni del passat
el que existeix des de temps immemorial...
Sóc el vent.



********
***

Fent l'animal

Aixoplugar-se entre les branques,

cercar dissimuladament el cau,

desaparèixer de la vista estranya.

Protegir la vida,

fugir del temor.

Salvaguardar el que és propi,

espantar la mort.



***





Salines a la platja




Salines a la platja,
mirall de nit al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
la lluna i els estels.
Mirall, mirall salat nocturn,
pou fosc ple de diamants.


Salines a la platja,
mirall de dia al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
el blau i el sol extrem.
Mirall, mirall salat diürn,
gran bassal de llum.



***

dimarts, 13 d’octubre del 2009

I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.



Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.



Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.



Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...




Turisme de qualitat

Estàtues de militars?
Arcs de Triomf, muralles?
Monuments a les batalles?
No!
Volem trobar jardins amb flors,
mausoleus d'artistes i poetes,
escultures a les places
i a ningú lluint misèria
o assimilant-se als voltors.

Volem trobar museus,
volem trobar parcs d'atraccions,
volem trobar teatres
i sales d'exposicions.

Volem trobar justícia
i arguments o raons
que inutilitzin els canons.

Volem veure harmonia i pau al món,
volem trobar sorpreses cada capvespre
i somiar de nit sense malsons.

Volem que ens despertin les albades,
que la llum clara ens convidi a caminar
per territoris plens de natura,
i pobles amb cultura a vessar.



***



Les tombes dels poetes

Passeig festiu dels diumenges
a visitar les tombes dels poetes.
Hi van, mudats, els habitants de Shiraz
als més elegants mausoleus de l'Iran.
***
Les famílies, els nens,
entre jardins i ocells.
***

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Un país sense exèrcit

Vaig somiar un país sense exèrcit
ni soldats ni bombes ni tancs,
vaig somiar un país ple de parcs naturals,
colibrís, papallones i molts més animals.

*

Amb muntanyes i volcans,
aigües sulfuroses, boscos amb bromèlies
pluges tempestuoses i orquídies gegants.
Vaig somiar amb Costa Rica, un país real.


(Jose Figueres, un català, va abolir l'exèrcit a Costa Rica el 1948)
Detalls aquí.


***