statcounter

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Grocs i taronges

Acomiadar els grocs
i rebre els taronges.

Entrar al bosc,
essent gota de pluja
i lluentor a cada fulla.


Al laberint del temps,
jugar amb les portes.




Escriure un poema

Escriure un poema,
buidar el cap de paraules
i viatjar amb l'esguard
per un cel de tempesta.
*
Tenir sols un ritme
i teclejar els mots.
El mot del tro que trona,
de la pluja que plou,
del fred poderós
i del vent més ferotge que bufa.
*
De la terra humida,
de l'olor de les fulles
que perderen la vida,
dels bolets futurs,
de l'esclat de mil llavors,
dels ocells que s'ho miren,
del cargol que es sorprèn;
els mots que et brollen a mida...
*
I tancar amb punt final
l'última estrofa,
per acabar amb un vers
que t'acaroni l'oïda
sense oblidar llegir tot sencer
el poema en pantalla
i veure si la rima no falla,
si té el ritme ficat a cada paraula,
si el que dius és verdader,
si el lector s'ho creurà
i tindrà ganes qualsevol dia
de llegir més poesia...
***

divendres, 16 d’octubre del 2009

Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes
i el vent flueix fresc vora la mar.


Quan la llum esdevé seda
i perd a poc a poc la lluentor.


Quan les tardes es fan curtes
i el records bronzegen tènues l'horitzó.


Quan els silencis al bosc fan basarda
i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.


Quan el carrer és lloc de ràpid pas
i a les cases es tanquen els balcons.


Quan succeeix això,
arriba la fada malenconiosa
que ens musica la tardor,
omple taules de bons àpats
i ens sorprèn amb panellets,
castanyes i fruits secs.


***

Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.
A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor
la gràcia de fruir de les hores petites
emmarcades per l'evasiva foscor
que anuncia els primers raigs...
*
A una ciutat que s'aixeca a diari
remenant vèrtics vitals,
que empeny agosserada als seus humans
a moure's de costat, i amunt i avall,
que atreu projectes ilusos
bastits a les desesperances,
que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,
que escarba als núvols de cels nous.
*
Que contempla el primer fred dels sense sostre,
el silenci esgotador de qui no té interlocutor,
que contempla les fisures del temps
i les tempestes que esmicolen agendes.
Que reescriu vides i signa defuncions,
que decora ses places amb obres
i escampa florides empolsegades als balcons.
*
La gràcia de fruir de les hores petites.
***

dijous, 15 d’octubre del 2009

Als túnels

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda...
Salvat Papasseit
P
Protagonisme dels moments
a la vida intensa i silenciada
de cada ésser que pobla la Terra.
*
El passeig verd de l'insecte-pal,
la meva mirada al primer planeta
que apareix lluminós al cel ja fosc,
aquell udolar l'origen del qual no identifiques,
la marmota immòbil sobre la pedra,
i el nen amb mocs arrebossat d'arena.



*
Tantes hores de feina
d'obrers sense nom ni biografia amb lletres,
fissures i esquerdes a les mans d'una nena,
el balbuceig d'un estranger parlant la nova llengua...


*
Les formigues cooperatives,
els presidents sense premi Nobel,
els habitants dels pobles
i els que omplen els vagons del subsòl
als túnels de qualsevol ciutat.


Als túnels.
*
**
***

Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a
la gent.

No ens agraden les fronteres

ni les
penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.




Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***