statcounter

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.



Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.



Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.



Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.



dilluns, 19 d’octubre del 2009

Raïm daurat






Raïm daurat
de pell tan fina,
raïm que al sol
has madurat.

Raïm ben dolç
que a la vinya
t'ofereixes
amb esplendor.

Regal i so
a cada gotim,
xuclem el most
amb fruïció.


Excel·lent sabor,
tast de natura.
Nits de lluna,
dies de raigs i pluja...





Dies de vespres grisos

Dies de vespres grisos
i blaus de totes les foscors;
cels d'aigües fredes
i vents sobtats de cop.
***
Taques de vi a les fulles,
branques nues de verdor
que duen aires d'enyor
sota uns raigs tristos
tot dolcesa de tardor.
***
Crema de castanyes,
mandonguilles amb ceps,
raïm gegant,
els últims préssecs,
xocolata desfeta
i cafè amb sobretaula de diumenge.
***
I a la més lluminosa finestra,
imatges dels viatges recents.
Sediments a la memòria
i projectes per viure amb fe.
***
Temps de nous caus,
de collites a les golfes,
d'humitats i d'abundor,
d'àpats densos
sobre estovalles de blancor.
***
De ritmes als astres
i poemes al bosc,
somnis de boletaires
entre pinyes i ombres
que juguen amb el sol,
confonen les hores al rellotge
i ens planten el fred al cos.
***

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Anirem al bosc

Anirem al bosc a agafar llenya,
castanyes, bolets i energia
enmig d'aquesta llum pansida
que a la tardor es capfica.
**
Serem gota de pluja,
vent i mort de fulla,
fred de nova factura,
núvols de vell record,
mallerenga que piula,
serem branques-bressol.
**
Serem so de riu llunyà,
escaiot de vaca bruna,
petjada al fang que xucla
i herba que encara té color.
Omplirem de bolets el cistell,
lligarem feixos de llenya,
agafarem castanyes i pinyes,
i els ocres faran barreja
per pintar-nos imatges al cervell.
**
I de nit, a la llar de foc,
crepitaran mil guspires
esclataran les mal tallades castanyes
i serem veu d'històries de por.
**
Anirem a dormir
per somiar amb fantasmes,
visites d'esquelets i esperits
i lluminària de carbasses.
**
Halloween i castanyada,
festes de tardor
que ens decoren les aules
amb la natura al cor
i les llegendes dels morts.
***

Edredons, mantes i vànoves

Edredons, mantes i vànoves,
heu caigut a sobre els llits
per aïllar els somnis solemnes;
benvinguts siau, cobrellits.
***
Càmera d'aire cada una de les nits
embolcall-aïllant pel cos
de les sobtades inclemències
que ens duu l'oratge de tardor.
***
Aixopluc i protecció
mentre duri el fred
al nostre racó de món;
vànoves, mantes i edredons...
***
Benvinguts siau, cobrellits,
càlids amics tèxtils de les nits
***

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Grocs i taronges

Acomiadar els grocs
i rebre els taronges.

Entrar al bosc,
essent gota de pluja
i lluentor a cada fulla.


Al laberint del temps,
jugar amb les portes.




Escriure un poema

Escriure un poema,
buidar el cap de paraules
i viatjar amb l'esguard
per un cel de tempesta.
*
Tenir sols un ritme
i teclejar els mots.
El mot del tro que trona,
de la pluja que plou,
del fred poderós
i del vent més ferotge que bufa.
*
De la terra humida,
de l'olor de les fulles
que perderen la vida,
dels bolets futurs,
de l'esclat de mil llavors,
dels ocells que s'ho miren,
del cargol que es sorprèn;
els mots que et brollen a mida...
*
I tancar amb punt final
l'última estrofa,
per acabar amb un vers
que t'acaroni l'oïda
sense oblidar llegir tot sencer
el poema en pantalla
i veure si la rima no falla,
si té el ritme ficat a cada paraula,
si el que dius és verdader,
si el lector s'ho creurà
i tindrà ganes qualsevol dia
de llegir més poesia...
***