statcounter

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Trobar raons

Tenen ritme,
tenen so,
tenen música els mots,
tenen rima
a dins del cor.

Només cal trobar raons
perquè brollin els mots.

La bellesa de la nit,
la remor del camp sovint,
una foguera de palla i carbó
o les penetes de l'amor.

Només cal trobar raons,
i els poemes surten sols
si saps mirar l'entorn.




El primer constipat

El primer constipat



m'agafa per sorpresa,



em surten fluïts pel nas



i la tos estentòria s'hi repenja



per omplir d'horribles sons



i folls sorolls el meu entorn.







No em falten els esternuts



ni la veu d'ultratomba



que des del misteri retomba



i provoca massa ensurts.







Prenc taronjades i aspirines,



vull guarir-me en pocs dies!








diumenge, 25 d’octubre del 2009

En commemoració del dia de la Biblioteca






Gràcies a M. Dolores Insa Ribelles,

i a tots els poetes que hem colaborat.

Temps de foc i flames

És un temps de foc i flames,

de torrar pinyes i castanyes,

d'explicar històries de por

i fer la festa gran de la Tardor.




Carabasses als fruiters,

raïm, magranes i fantasmes,

cops de vent i fulles mortes

que ballen amb aires de tristor.





És la festa de la vida,

és la festa de la mort,

és la festa que ens convida

a fruir de tants colors...



Panellets i enrenou a casa,

nit de finestres i portes tancades,

plugim, i al cel alguna nuvolada.

Esclat al foc de castanyes mal tallades.




Aromes de bosc i de bolets,

d'herba humida i de pluja amb vents

enfeinats que matinen amb l'albada,

i sopars de llarga sobretaula.

Les castanyeres

Ressuscitaran les castanyeres
totes vestides de fosc
amb faldilles de llana
i aromes de fum i foc.


Es repartiran per les cantonades
envoltades de castanyes
sota un cel gris de tardor
i cantaran amb suau remor:


-Paperines calentetes,
paperines de dolçor.
castanyes torradetes
madurades sota el sol.





Horari d'hivern

Hem entrat al horari d'hivern,
es farà fosc de seguida
i la tarda ens quedarà esquifida.
Vint-i-cinc hores té avui el dia,
ens aixequem amb el sol ja al cel
i la nit ens durà aviat tots els estels.
***





Efectes secundaris

Repetir mots encadenats,
dir els versos, musicar sons,
donar veu a les paraules
i poder-les recitar.

Llegir un poema que t'enganxi
produeix greus efectes secundaris:
l'has de dir de tant en tant
i et crea dependència
quan t'arrela dins del cap.

L'aprens,
el dius,
et surt a bafarades,
se t'incorpora,
és ja teu a tothora.

I tu ets poesia
que batega cada dia.