statcounter

dimarts, 10 de novembre del 2009

Menú poètic

Primer plat:

Pica-pica de rodolins
amb moltes rimes variades
amarades en tintes de coloraines.


Segon plat:

Souflé d'estrofes llargues
i estofat de haikús
amb tempura de sonets.


Postres:

Flam de lletres endolcides
amb fruits de temporada
i milfulles en quartetes fines.



Ha marxat el sol d'estiu

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.

Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.

I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....


Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.





Ha florit el gessamí

Ha florit el gessamí,
hi ha quatre roses al jardí;
les olives ja maduren,
i l'hivern és aquí.

Prepararem l'escudella
i el rostit,
veurem com crema la llenya.

Esperarem més florides
quan s'atansi la primavera.

Temps de canvi

Gèlid ja l'ambient

quan la tardor encara regna

i és desplaçada per un hivern

que amb un fred cru l'empeny.



I a aquesta batalla,

la pluja s'absté,

només cauen nevades

a comarques de muntanya.



Queden anul·lades

les robes d'entretemps,

queden congelats

els desitjats bolets.






Se senten els renecs,

voleien les bufandes

i entre esternuts i mocs,

els marededéuquinfred!



dilluns, 9 de novembre del 2009

Canvi de temps

Alè visible pel carrer,
bafarades amb paraules
i veus baixes amb perquès.

De sobte, el fred,
nevades a les muntanyes
i refredats, perquè i perquè i perquè.

Per què un canvi de temps
sense degradació lenta dels graus?
Perquè i perquè i perquè?


El brogit d'una ventada



Poema dedicat a l'Alegria Julià,
amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)

Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.

Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.

Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.

La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià

i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.



..........................................................

A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:


VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana
.


Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...


El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.


Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.

Alegria Julià



Blau matí

Blau matí
cel porcellana
presidint nostre camí.


I el vent de la muntanya
ens despentina i fa venir
poc desig d'estar-s'hi aquí!