statcounter

dijous, 21 de gener del 2010

Escapisme

Quan voleien els mots
i cada lletra t'aclapara,
se t'enganxa a un dit
i es baralla per aparèixer en pantalla.
Quan a la finestra tot és gatzara
i pugna cada imatge per ser panorama,
quan somies que vas a la muntanya
i l'asfalt cap a la ruralitat et dispara.
Quan tu ets un element rar a la maranya quotidiana
i el dia nou t'aixeca d'un matalàs aliè fet de matèria estranya,
quan el més prosaïc deriva a diminutiu
i el iogurt natural sap a llimona...
Quan succeeix alguna d'aquestes coses poemades
és que tens ganes boges d'apretar a córrer
i de pinzellar camins entre boscos a la carrera
amb raigs de sol pintant amb llum la més diminuta pedra.
...

En vol

(apunt programat)

dimarts, 19 de gener del 2010

A punt

Feixuc es fa gener
entre el raïm i les taronges,
bressolat pel fred intens

i les florides promptes.


A punt ja les primeres poncelles
que als ametlles han d'esclatar
per demanar al cel bronzir d'abelles
i les aromes dolces del sol al seu voltant.


I als boscos floriran
l'argelaga, el timó i el romaní,
i un esglai de pluja fresca
farà brunyir, gota a gota tots els colors.



***


(apunt programat)

****

brogit

Brogit sord,
soroll llunyà de trànsit intens
i el silenci tot per dins.
A cada estona es fa més dens,
solidifica en làmines d'acer...

Creix



Creix de nou un nou dia,

el cel poc a poc, s'il·lumina.

Té, al darrera, una xifra

i pel davant, els interrogants.





Tots els signes,

tots els mots,

cada vers o molts poemes

escriuran les solucions...



dilluns, 18 de gener del 2010

S'ha enganxat al terra

S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.

Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.

Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."

D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.

Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.

I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.

Cada dia és el dia de la Terra