statcounter

divendres, 26 de febrer del 2010

Juga la primavera

Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.





S'amaga rere la figuera,

s'amaga entre els borrons,

demana encara llenya la foguera,

no acaba de reeixir la primavera.





Veig un marge ja florit,

i la mimosa ben vistosa;

els ametllers acolorits

i la cada dia més tardana arribada de la nit.





Espavilen les abelles

i s'animen els mosquits,

s'empolainen ben polits

per fruir de les flors primeres.






I un dia qualsevol,

orenetes i falciots

passejaran llurs vols

entre els núvols i el sol.





Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.



dijous, 25 de febrer del 2010

Un dia

Dia blanc sense boires

ni cel blau ni sol ni pluges,

dia normal entre els altres.



Un dia més de la vida,

un dia més a la pila,

un dia menys de vida,

dijous serè de febrer

que fuig del fred,

vol oblidar l'hivern

i ens bressola entre les hores

que a les busques ja han passat.



Hores, dies, setmanes...

La rècula del temps,

una garlanda sense límit

que voleia amb els vents!




El trobem a faltar

Posted by Picasa

dimecres, 24 de febrer del 2010

Dia de sol





Dia de sol,


de cel blau i canvi,


d'arrecerar-nos del fred


gaudint d'un migdia càlid.











Dia de sol,


de cel blau i canvi,


de buscar els borrons


a les branques dels arbres,


de somiar al vespre hores de llum


protegint l'esguard amb l'ampit


gruixut del més vell mur


que ens aixopluga del fred àcid.










***



Graons

Foto: a un carrer d'un poble de MadagascarPosted by Picasa

dimarts, 23 de febrer del 2010

Mitja lluna

Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.

Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.


Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.

Passegen paraules

Passegen paraules pel cap

buscant el ritme del ball,

les coreografies de les rimes

i l'harmonia a les veus i el cant.



Es col·loquen amb saviesa

i el poder d'anar lliscant

per la pantalla i el teclat

sense gaire previ assaig.



I van quedan les estrofes,

i els mots ben conjuntats

al poema fet d'espais i traços negres

que teniu entre les mans.