statcounter

dimarts, 28 de setembre del 2010

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)




Presumida, la lluna
ens omple la nit
envoltada d'estrelles
i foscors d'infinit.


Quin misteri insinua?
Quants secrets callarà?
És al món de les bruixes
fanalet d'embruixar,
és al gran univers
un cos sense més,
és la lluna font d'encanteri
i bon bressol per somniar
és gran reina al paradís sideral
és la llum d'intempèrie
que fa de la nit un imperi astral.



Domina els fluïts de la Terra,
orbita al nostre voltant
mentre determina
si una llavor germina
o si es corca un bolet,
si arriba al Nord la marea viva
o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.


***

dilluns, 27 de setembre del 2010

Elegants


Elegants són les lletres
que, quietes al teclat,
esperen amb ànsia
el ball de les nostres mans.


***

diumenge, 26 de setembre del 2010

Ens regala la natura






Ens regala la natura
aromes ancestrals,
imatges de somni,
sabors del mar i del camp,
gotes fresques de pluja
i la bellesa que mai no s'atura...


Ens regala la natura.


***

divendres, 24 de setembre del 2010

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,
ruixats minerals.
La transparència em xucla
com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos
d'esponges, algues i coralls,
veig l'univers dels planetes
amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis
entre els trons i els llamps
per viure de nit mil històries
que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten
i cavalls alats,
amb màgia emmirallada
a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada
amb gotes d'aigua lliscant
pels vidres que els núvols
han volgut atrapar...




dijous, 23 de setembre del 2010

Escric la vida

"Escric la vida
a raigs de tinta,
escampo mots
per tot el món."


Això cantava
un vell poeta
nit, matí i tarda
davant l'horitzó.


El sentien les estrelles,
el bressolaven cops de vent,
el saludaven les primaveres,
l'aixoplugava el sol d'hivern.


Un estiu de gran durada
i calor desmesurada
volia fer callar el poeta
a pinzellades de sol rogent
i dutxes de suor punyent.
Va tenir, però, de sobte sort
i el setembre portà pluges de tardor
per musicar-li amb aigua cada vers
i donar ritme de tempesta al seu poema.


***

dimecres, 22 de setembre del 2010

L'últim jorn d'estiu

L'últim jorn d'estiu
d'hores tènues i blanques
ens regala la més suau llum
que inunda totes les estances.


I ja demà,
haurem de tancar balcons i portes,
que ens durà el temps de tardor
frescor al carrer, pluges i ventades
amb ganes d'ocupar els habitacles...


S'acabaren els sopars al ras
i les nits de converses amb les estrelles,
les hores mortes a la vora del mar
i seguir amb l'esguard les papallones més belles.


S'acabaren els inacabables berenars
i les cavalcades sobre les onades,
els banys al riu esperant martinets blancs
i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.


S'acabaren les dutxes a deshores,
les sopes fredes i els saltirons per les pedres.
Dormir amb els peus a l'aire
i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...







dimarts, 21 de setembre del 2010

Aquesta tardor








Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*


Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*


Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*


Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.





*

**

***