statcounter

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Rovelló, rovellí





Rovelló envellit,
ple de cucs a la nit.
Rovelló ennegrit,
rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,
t'has quedat ben petit.
Rovelló, rovellí
t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,
rovelló ennegrit,
rovelló escarransit
rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do
rovelló exquisit
que enguany has fugit.

Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,
llum i reflex,
verd humit,
castany espès.

Tarda amb boirina,
bruixes i ocells.
La nit arriba,
ens atrapa el fred.


***

divendres, 15 d’octubre del 2010

Juga el mar


Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Metàl·lica tardor





Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...


Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Tresor



Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.


diumenge, 3 d’octubre del 2010

Intercanvi



Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.




Tot i el seu color

semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut

humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

dijous, 30 de setembre del 2010

L'octubre






M'agrada que s'obri el teló
i el bosc s'abilli de tardor,
que entri l'octubre a escena
carregat de boires i núvols,
que el cel ens regali pluges
entre pinzellades de fum
i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti
i esclatin els bolets,
que a la roureda creixin els ceps
i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,
i sentirem el picot, veurem un pit-roig
i la mallerenga es mourà inquieta
entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,
cauran, com les fulles, les figues
i els grocs tenyiran al camp la vida
competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre
madurant castanyes,
despertant fredors,
signant projectes,
emparant colors.

Fugirà en silenci
mudant enyors,
generant paraules
per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló
i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...