statcounter

dijous, 10 de febrer del 2011

Viure cada hora

És la nit filtre finíssim
que depura il·lusions,
empeny subtil amb vida els somnis
i és guspira que els empeny
pel món diürn dels desperts...

I així, ens sabem valents
per lluitar de dia al sol
i viure cada hora
amb un reguitzell d'emocions.

--

dimecres, 9 de febrer del 2011

Estrenant el dia





T'aixeques amb la lluna encara als ulls
i el somni esquitxant-te tanta mandra,
t'aixeques al matí del nou dia
per estrenar les hores amb fermesa i alegria.


Braços, cames, peus i mans se't mouen sent harmonia
i el cor i els llavis i l'estòmac i el nas parlen per sí sols.
Sortiràs a carrer obert,
aniràs lluint pel món la teva repentinada imatge
i aquest dimecres, dia nou de febrer, et farà seu...
--

dimarts, 8 de febrer del 2011

dimarts, 1 de febrer del 2011

Entrem al febrer

Entrem al febrer
amb pijama d'estels
i desig d'albada a l'alè.

Amb flors i poncelles
entre el gris dels fruiters
i raigs freds de lluna.

Entrem al febrer
escalant brevetats,
entre els espàrrecs de marge
i els camps verd incipient,
invasió dels brots tendres de blat
sota un sol que aviat riurà vertical...

Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.



I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.



Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.



A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.


dilluns, 31 de gener del 2011

El paper


Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)


Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

divendres, 28 de gener del 2011

30 de gener, DENIP

Foto: Japó (llum i contrallum)





Dia
Escolar de la
No violència
I la
Pau



PAU


És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.

I. Barriel


(Poema publicat a aquest blog el dia 29 de gener de 2009)


***