statcounter

dimarts, 7 de juny del 2011

Quants moments!


Foto: albada al parc natural d'Andringitra. Madagascar
S'enganxa la boira al terra
quan el sol comença a il·luminar,
els núvols trepitgen les herbes
i el paisatge és obra d'art.

Quants moments
vitals per admirar!


***

dissabte, 4 de juny del 2011

Sobre paper



Pètals i fulles,
delicat conjunt vegetal.
Festival floral.

***

dijous, 2 de juny del 2011

És la pluja

A cada gota, un mirall,
la plata feta llum a la tarda,
l'aigua fresca rega el sorral.


És la pluja del cel un regal,
és el núvol que plou al teu camp,
és el bosc que humit respira,
és la cortina viva per fora del vidre,
és el fang al fons del basal,
és el vent que bufa aquí i allà,
és l'estiu amb bany des de dalt...

dilluns, 30 de maig del 2011

Ja s'obren les escletxes






Ja s'obren les escletxes,
entren els raigs d'estiu
als versos dels poetes,
als dies, al curs i als rius.

S'acaba un maig fronterer
que delicat arxiva hiverns
i fa esclatar lleument espurnes
als projectes dels nous temps...

Arribaran jornades llargues
i a les carenes el desgel,
ruixats, llamps, tempestes...
I també pluges d'estels.

Arribaran les hores mortes
per donar vida als núvols del cel.

Arribaran capvespres roses
i als boscos foscos el fangueig.

Arribaran els migdies de mosques
i les gotes salades enganxades a la pell.

Els verds nous i tendres als prats,
les aromes, els colors inversemblants dels pètals
i els grocs enlluernadors als camps.

La florida dels primers bolets,
el raïm inflant verdors a la vinya
mentre es va gestant la vida.

Ja s'obren les escletxes.

dijous, 26 de maig del 2011

De mots




Està feta de mots la primavera,
de fang, de pluja i d'espera.

De l'aroma que al matí desprèn l'herba,
de la flor que primer era poncella,
del nespra que a l'arbre s'esberla...

Està feta de mots la primavera.
Del record, de la terra,
de les paraules que ja són poema.


***

dimecres, 25 de maig del 2011

Pels verbs conjugats






S'escapen els dies,
van escales avall
per amuntegar-se
a una pista de ball.

S'arxiven dins el ritme
de danses fluides al cap,
surten i es mouen
a la llum del passat.

I esmicolen històries
que reclamen entitat,
volen i volen essent meravelles
d'un món desgavellat...

Anirem fent saltirons
pels verbs conjugats,
tot pensant que els futurs
seran traços ben dibuixats.

Ai! quina rara aventura
els records d'estranya natura,
el present que ens empeny
i l'esdevenir que no s'atura!



***