statcounter

diumenge, 8 de gener del 2012

Ballen les paraules




Quan et ballen les paraules dins del cap.
Quan salten tot seguint el seu propi compàs.
Quan elles soles volen dir o intenten explicar
aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel
o l'aigua del mar, tan transparent,
o la lluna plena que ja no creix
o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa
i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.
I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,
els sons solquen camins inèdits
i els mots renuncien a l'ordre alfabètic
per brodar amb certs matisos cada realitat.



***



Com un núvol









Com un núvol, 
com un ocell,
com un satèl·lit 
volant pel cel...

Veure muntanyes, 
cims amb neu,
els ports i els pobles 
de tot arreu.

-Mira, els Alps
-Serà el Montblanc?
Són els paisatges 
de dalt estant!




***

dijous, 22 de desembre del 2011

dilluns, 12 de desembre del 2011

No plou ni neva




Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem: 
oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.




***


dissabte, 3 de desembre del 2011

Esperem




Foto: cel d'hivern a Granada


Esperem que aparegui un estel gran al cel,
esperem la llum nocturna de la lluna,
esperem un raig instantani, un coet,
i el sol
i la pluja
i els paisatges acolorits de cada temps...


Esperem que la vida 
ens pinti a la cara somriures,
esperem que les hores
siguin cau d'enginy amb un toc d'alegria,
esperem de la poesia
un sonor aldarull, un ritme acurat.

I que els versos
signin àgils la dansa dels mots.


Esperem.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Un nou dia









El cel s'omple de vida,
el carrer és indret de fred
i el sol a llum ens convida.


Neix ara un nou dia:
serem emissors d'ombra, 
serem amplificadors de la llum,
serem la veu que modula
el ball de la flama de vida,
el ball a caprici del fum.


Ens embolcallarà la grisor 
serena del capvespre
o la foscor de la nit d'hivern
per segellar una jornada recent
plena de vida, de llum i de fred.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny





Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.



Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors 
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.


Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...


Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades, 
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada 
respirant a ritme matiner de la rosada; 
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...



***