statcounter

dissabte, 26 de maig del 2012

Una porta tancada






Ens obre la nit de Sant Joan
la porta gran per entrar-hi.
Al temps de vacances,
al temps de l'estiu,
al temps del blat daurat,
de badar fins ben tard,
de calor i hores a l'aigua.

Ens obre amb cada coet
la il·lusió renovada,
les hores salades de platja,
els gelats a mitja tarda
i aquells deures per fer
a la maleta quasi sempre tancada.

Ens obre amb l'esclat brillant
sota la nit estelada
un llibre en blanc 
que omplirem amb imatges
i converses i jocs i alguna migdiada.

Ens obre la nit de Sant Joan
una porta tancada.
Hi entrarem a ritme de l'albada,
passejarem amb els peus de la màgia
per paradisos de la vida lletrada,
avançarem, girarem amb la roda del temps
fins que el raïm de la vinya dormi 
a la foscor de sa humida i freda cambra...

diumenge, 15 d’abril del 2012

Respirem poesia






Respirem poesia 
al matí, en obrir els ulls,
quan ensumem que a la vida
hi ha mots buscant una rima 
i cercant al vers el seu lloc.


Respirem poesia
quan sota els arbres en flor
veiem els insectes en vol
i descobrim de seguida
les aromes flotants a la brisa
o al vent la pols més fina.

Respirem poesia
a qualsevol moment del dia
veient els núvols que passen
entre els raigs càlids del sol,
esperant que caigui el ruixat,
recordant un pas difícil de ball
al davant d'un rètol brillant
o remenant amb la mirada interna
al cau de signes i lletres del cap.

Respirem poesia
llegint un nou llibre
amb brogit entre els mots,
rialles, dubtes o plors
i feixos de moltes sobtades emocions...

Respirem poesia
a casa, a l'escola,
dibuixant una fada,
o un dia qualsevol a la platja,
entre la sal i el sol,
quan el castell de fang
es desfà amb l'onada.


Respirem poesia
inspirant l'aire del món
i expirant l'alè del cor.

divendres, 13 d’abril del 2012

En llegir tanta aventura...



(Preparant el dia del llibre II)





L'escriptor és el capità,
canten els mots els mariners,
els nusos són diccionaris
i el mar el paper en blanc.

Navegant escriu el llibre
entre tempestes i el cel clar.
Explica suau com volen les gavines
i que van saltant els peixos pel voltant.
Com esquitxen les onades,
descriu d'esma el capità,
que la lluna sovint de nit les il·lumina
i com naufraga, ai!, una pastera allà al costat.

Dies més tard, en llegir tanta aventura,
respires amb gust el vent salat,
després la brisa marina tranquil·la et despentina
i et mareges de seguida amb les tragèdies que el text va explicant.

El llibre té un punt de vista,
i mai no llegiràs 
aquell que no han escrit ni escriuran
els que es queden per sempre al mar.



***





-- 

dijous, 12 d’abril del 2012

Quan passeges la mirada

(Preparant el dia del llibre)




Poema encarregat per Sàlvia





Foto: "L'oblidat" (poble d'Oman)



Caminar amb les botes del text,
les lletres a les sandàlies
o els peus nus sobre les herbes
dels plats alpins o d'un jardí d'estels.

Navegar pels oceans 
entre dofins i taurons cap a les illes de les bromèlies,
ensumar les aromes de la ruta de la seda
i reviure mil aventures pels camins de la terra.

Ser entre les dunes lluna plena,
a la selva raig de sol trenat a una liana,
nit polar i albada amb aurores boreals,
ser capvespre vora mar o vent tropical...

Quan passeges la mirada per sobre la pantalla
o un llibre de paper i t'hi quedes una temporada
pots ser viatger dels temps, seguir d'aprop èpics aventurers,
o somniar amb la teletransportació entre tempestes de coets.

Plorar amb llàgrimes noves,
imaginar cristalls de gel acolorint un desconegut planeta,
esmorzar sucs d'aranja amb xarop dolç d'arbusts del nord,
patir amb un vell dinosaure cercant la supervivència...





***

divendres, 30 de març del 2012

dimecres, 28 de març del 2012

S'ha vestit la llum de blanc










S'ha vestit la llum de blanc
per pintar-li al dia moltes hores
i convidar-nos a anar al camp
a ensumar totes les flaires.


S'ha vestit la llum de blanc
per pintar-li al dia moltes hores,
 veure com esclaten les flors
i omplen el verd de coloraines.

El perfum ambiental és dolç,
subtil la remor del temps que passa.

I un tel assolellat solemne cau de dalt
per evaporar amb calor les aigües,
convidar mil mosques a les tardes
i arraulir-nos vora els vidres cap el tard...


Tenim llum de primavera
entre els núvols, fugissera;
és la claror de finals de març
que ens envolta, ens apropa i fa drecera
a les nits dels focs i els balls vora la mar.








***