statcounter

divendres, 8 de juny del 2012

Vibren els mots al poema









Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella
per recomposar nostre món.


Vesteixen les tardes d'ocres sota els núvols
i els dies feiners de blaus entre enyors.
Les nits, de somnis pintant els udols
i de tots els colors els sobtats records. 


Vesteixen de pluja els capvespres,
les albades, de sol, poncelles i flors;
les paraules perdudes, de cançons d'amor
i els mapes de pobles àvids de nous noms.


A cada vers,
la vida amagada.
A cada estrofa,
el desig d'anar enllà.
Al cor del poema,
un regal a desgranar
bategant-nos a ritme d'estrella
amb la nit perfumant la Terra...


Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella.






***

dilluns, 4 de juny del 2012







Rebenten els núvols en pluja freda,
cauen les gotes gordes de primavera 
sobre la ciutat d'un matí en calma,
sobre un diumenge de ràdio i nata.

Buit el temps
ple d'hores mortes,
un passat fosc
d'abruptes mots
i esgrogueïdes filigranes
s'amunteguen o demanen torn.

Volen ser vers,
volen ser veu,
sortir amb esquitxos,
rimar i cantar,
concordar ses harmonies,
ser inextingibles protagonistes.

Ser ball, coreografia,
reflex brillant, mirall d'esfera,
jugar amb la pluja de primavera,
salar el farcit d'un nou poema,
tancar etapes, plantar flors
per esperar-ne les papallones
i tenir el cel ple de colors en vol.

dilluns, 28 de maig del 2012

Usuaris del món





Som llogaters de la Terra,
som usuaris del món;
sota el cel parlant llaurem l'aire,
ens sobreviuran els mots a tots.

El mot que anomena l'efímera flor,
cada un dels noms
dels ocells i els insectes 
i les criatures del bosc. Cada arbre,
cada fruit, la llevantada sobtada,
les tempestes, els llampecs i els vents.

La tristor i la sorpresa, 
tots els sentiments,
les pedres i les roques
batejades amb estricta precisió...

Perviuran les paraules
fortes contra l'extinció
de tantes espècies fràgils
que ens il·lumina a diari el sol.

Som artistes sense contracte,
som aprenents de poetes i somniadors.
Som llogaters de la Terra,
som usuaris del món.





dissabte, 26 de maig del 2012

Una porta tancada






Ens obre la nit de Sant Joan
la porta gran per entrar-hi.
Al temps de vacances,
al temps de l'estiu,
al temps del blat daurat,
de badar fins ben tard,
de calor i hores a l'aigua.

Ens obre amb cada coet
la il·lusió renovada,
les hores salades de platja,
els gelats a mitja tarda
i aquells deures per fer
a la maleta quasi sempre tancada.

Ens obre amb l'esclat brillant
sota la nit estelada
un llibre en blanc 
que omplirem amb imatges
i converses i jocs i alguna migdiada.

Ens obre la nit de Sant Joan
una porta tancada.
Hi entrarem a ritme de l'albada,
passejarem amb els peus de la màgia
per paradisos de la vida lletrada,
avançarem, girarem amb la roda del temps
fins que el raïm de la vinya dormi 
a la foscor de sa humida i freda cambra...

diumenge, 15 d’abril del 2012

Respirem poesia






Respirem poesia 
al matí, en obrir els ulls,
quan ensumem que a la vida
hi ha mots buscant una rima 
i cercant al vers el seu lloc.


Respirem poesia
quan sota els arbres en flor
veiem els insectes en vol
i descobrim de seguida
les aromes flotants a la brisa
o al vent la pols més fina.

Respirem poesia
a qualsevol moment del dia
veient els núvols que passen
entre els raigs càlids del sol,
esperant que caigui el ruixat,
recordant un pas difícil de ball
al davant d'un rètol brillant
o remenant amb la mirada interna
al cau de signes i lletres del cap.

Respirem poesia
llegint un nou llibre
amb brogit entre els mots,
rialles, dubtes o plors
i feixos de moltes sobtades emocions...

Respirem poesia
a casa, a l'escola,
dibuixant una fada,
o un dia qualsevol a la platja,
entre la sal i el sol,
quan el castell de fang
es desfà amb l'onada.


Respirem poesia
inspirant l'aire del món
i expirant l'alè del cor.

divendres, 13 d’abril del 2012

En llegir tanta aventura...



(Preparant el dia del llibre II)





L'escriptor és el capità,
canten els mots els mariners,
els nusos són diccionaris
i el mar el paper en blanc.

Navegant escriu el llibre
entre tempestes i el cel clar.
Explica suau com volen les gavines
i que van saltant els peixos pel voltant.
Com esquitxen les onades,
descriu d'esma el capità,
que la lluna sovint de nit les il·lumina
i com naufraga, ai!, una pastera allà al costat.

Dies més tard, en llegir tanta aventura,
respires amb gust el vent salat,
després la brisa marina tranquil·la et despentina
i et mareges de seguida amb les tragèdies que el text va explicant.

El llibre té un punt de vista,
i mai no llegiràs 
aquell que no han escrit ni escriuran
els que es queden per sempre al mar.



***





-- 

dijous, 12 d’abril del 2012

Quan passeges la mirada

(Preparant el dia del llibre)




Poema encarregat per Sàlvia





Foto: "L'oblidat" (poble d'Oman)



Caminar amb les botes del text,
les lletres a les sandàlies
o els peus nus sobre les herbes
dels plats alpins o d'un jardí d'estels.

Navegar pels oceans 
entre dofins i taurons cap a les illes de les bromèlies,
ensumar les aromes de la ruta de la seda
i reviure mil aventures pels camins de la terra.

Ser entre les dunes lluna plena,
a la selva raig de sol trenat a una liana,
nit polar i albada amb aurores boreals,
ser capvespre vora mar o vent tropical...

Quan passeges la mirada per sobre la pantalla
o un llibre de paper i t'hi quedes una temporada
pots ser viatger dels temps, seguir d'aprop èpics aventurers,
o somniar amb la teletransportació entre tempestes de coets.

Plorar amb llàgrimes noves,
imaginar cristalls de gel acolorint un desconegut planeta,
esmorzar sucs d'aranja amb xarop dolç d'arbusts del nord,
patir amb un vell dinosaure cercant la supervivència...





***