statcounter

dilluns, 25 de juny del 2012

Les primeres nits d'estiu





S'han refredat les fogueres,
les fonts ragen aigües gelades
i el blau regna al nostre hemisferi
mentre estrenem estiu de nou.


A dojo, els raigs de sol
escalfant l'aire ens fan suar
i córrer a buscar aixopluc
sota els arbres més grans.


Les nits són foscors de lluna,
estels llunyans, joies brillants,
hores serenes a una esfèrica frontera
sense passaport, ni policies ni visats...


   Sense canvi de moneda,
   que ens no cal pagar
   per contemplar un espectacle
   únic, solemne i cada nit especial.





Ja arxivem l'aroma de la crema,
queden les espurnes sense llum
i encarem l'immediat futur
des d'una clara renovada escena.







***

divendres, 22 de juny del 2012

Hem estrenat estiu








Hem estrenat estiu
ens el porta el solstici,
arriba amb un pom florit de grocs
esquitxant calor des de l'inici.

Pintarà els camps de blat,
els capvespres, les fruites i els prats.
Bufarà càlids vents i brises
fent volar dies i nits pel paradís.

Ens convidarà als banys de mar,
a capbussar-nos a les onades,
a ser croqueta humida de platja
i a allargassar fins a mitjanit la sal.

Ens omplirà el temps d'històries,
de llibres, jocs i cabòries
i d'aventures sense fi
pel país de les memòries.



***


dilluns, 18 de juny del 2012

Ser



Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum






S'afanya la llum
a ser eix del dia,
a omplir de blaus el mar
i d'alegria la vida.

És un regal del cel
que envolta cada ombra,
va enlluernant la gent,
banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit
o la llum del sol es retira
ens ha impregnat a la retina
la memòria acolorida del dia.


***

Seguir com si res





Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida
i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges
i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa
i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges
i les utopies et maregen i després es fan independents
i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes
i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres
i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit
i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,
has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,
has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,
has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

diumenge, 17 de juny del 2012

Que els mots em sorprenguin



M'agrada que els mots em sorprenguin, 
que surtin apretats com els gotims del raïm,
per atorgar estiu, suc i volum als poemes;
implicats, com les encadenades dolces cireres
per estirar fins a l'infinit les idees que penses;
flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids
com els rierols que acaronen les pedres
i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes
els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin, que saltin, que ballin, que volin,
que m'omplin la vida de lletres i somnis,
de passats i presents i molts esdevenirs, 
de mons paral·lels, de versos primers,
que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.
M'agrada que els mots em sorprenguin.

divendres, 15 de juny del 2012

Poesia filosòfica





Ignorem un munt de coses,
dubtem de les imposades certeses 
mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,
defensem arguments per sobreviure,
fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes
a preguntes que quasi mai no formulem
sent analfabets en moltes llengües
i conqueridors de triomfs volàtils,
fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;
oblidem massa sovint contemplar a plaer
les imatges que ens regala el paisatge,
saludar a la resta de caminats
i abillarnos a diari amb roba de diumenge...