statcounter

dimecres, 9 de gener del 2013

És la poesia








És espessa boirina,
és lleu teranyina,
és pom de mots amb escuma 
és liana a la selva del món.

És l'humus del bosc,
és un accent que camina,
és la veu col·lectiva
és motiu, és efecte, afecte, desig,
és saviesa i eco d'excelsa remor.

És ritme i harmonia, és enyor,
és memòria, oblit i cançó,
és intemporal serenata, és un vell tresor.

És la poesia que neix al teu cor.

I la dius, i la mires i t'atrapa 
i la tornes a dir. Paraula a paraula
t'enganxa. És la més sublim xarxa
que amb els versos teixits et caça
entre consonants, rimes i diftongs.



***

dijous, 15 de novembre del 2012

Fent el formiguer








FURGA, FURGA LA FORMIGA,
FINS QUE FA EL FORMIGUER.

-FORA EL FANG DEL MEU FORAT!,
CRIDA UFANA UNA FORMIGA.

-FORADEM FORT FINS FER FIGA!,
CRIDA FINA LA SEVA AMIGA.

I ÉS AIXÍ
COM LES FORMIGUES
FAN LA FEINA DIA A DIA.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Al cor de la tardor





He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.



***

divendres, 26 d’octubre del 2012

Temps de castanyes





Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.

És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...




dijous, 25 d’octubre del 2012

Amb el vent




Volen les fulles, 
volen amb el vent.
Se'n van cap al cel,
i després van caient.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Excelsa remor


La catifa de fulles ha cobert el terra
i a l'aire es respira la llum de l'hivern.
Van marxant a la calidesa del sud els ocells
i als boscos encara queden bolets
mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada
i el paisatge canviarà el seu to.
Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 
l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,
ens regala varietat d'escenes amb ritmes
de bella i vella factura,
sovint carregades d'excelsa remor... 


La tardor és pinzell daurat,
l'hivern, paradís de la neu cofoia,
les primaveres, motors de vida acolorida,
l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades
passant per les quatre estacions;
un dia ens aturarem a la gran parada
i serem allà una part diminuta del tot.
Seguirà girant el món
i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.